27/10/2012

50 ombres d'en Mas

2 min

El gran èxit editorial de la temporada (reparin que parlo d'èxit editorial, i no literari, però això no li treu cap mèrit: els editors també han de poder dinar un plat calent cada dia) és, com sap tothom, la trilogia eròtica (ja fa temps que, si no escrius una trilogia, no ets ningú) de l'escriptora britànica E.L. James, 50 ombres d'en Grey . L'obra es ven a cabassos arreu del món, fins al punt que ha donat peu a la invenció d'un suposat nou gènere: el mummy-porn , o porno per a mares de família, ja que aquestes dones (entre els trenta i els cinquanta anys) són, amb molta diferència, les que han convertit el llibre en el fenomen comercial que és. El meu amic Fausto, un llibreter que regenta una de les millors llibreries de Mallorca (Món de Llibres, no se la perdin si passen per Manacor), viu amb l'ai al cor: a ell el que li agrada és recomanar llibres exquisits d'autors i editorials poc coneguts, però d'un temps cap aquí no fa res més que expedir exemplars de 50 ombres d'en Grey a senyores perfectament respectables però amb una mirada obscurament lúbrica clavada a les pupil·les. El llibre, com se sap també, conta la història d'una núbil joveneta que cau en les urpes d'un seductor que, entre altres coses, la duu a descobrir les pràctiques sexuals sadomasoquistes.

El que no ens esperàvem és que, a més de causar estralls entre les senyores benpensants de mig món, la novel·la d'E.L. James també acabés influint en l'alta política. Però és exactament el que va passar en la reunió entre Mas i Rajoy del 25 de setembre, si hem de creure la versió que ha fet pública aquesta setmana el president espanyol. Segons el relat de Rajoy, Artur Mas es va presentar al seu despatx fet un Grey qualsevol i li va proposar (amb xantatge i coaccions incloses) tota casta de porcades a còpia de sadomaso parlamentari i bondage fiscal. Discret i mesurat com sempre ha estat, la primera autoritat d'Espanya es va fer creus del que sentia per boca del pervertidor català, fins al punt que li ha dut un mes refer-se de la impressió i explicar la seva versió dels fets. Si, com afirmaven els apologetes de Rajoy (en algun moment en va tenir, ho poden creure), un dels seus punts forts és l'administració dels temps, s'ha de dir que aquest cop no ha estat gaire fi. Parlar quan ja no toca és una de les maneres més eficaces de posar en dubte la pròpia credibilitat.

¿Mas, un marquès de Sade despietat, armat amb fuet i manilles? Espaterrats (i mai més ben dit) ens deixa Don Mariano. "Excuses de mal pagador", es va limitar a replicar el president de la Generalitat, amb un to que efectivament contenia un pèl de xuleria però que no deixava de sonar versemblant: i si no, que l'hi demanin als farmacèutics.

Mentrestant, un 67% dels petits i mitjans empresaris catalans es posicionen a favor de l'estat propi. S'assemblen a les voraces lectores de 50 ombres d'en Grey , que, pel que sembla, cobejaven desitjos llargament diferits.

stats