Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Amb orelles d'ase

El somrient ministre d'Espanyolització i Subcultura, José Ignacio Wert, ja té un altre motiu per sentir-se orgullós, a més de les seves celebrades opinions sobre l'escola catalana: segons un informe de la Unesco que es va donar a conèixer ahir, Espanya encapçala el rànquing a Europa pel que fa a fracàs escolar i atur juvenil. La dada és trista i, a més, vella, perquè no és res que no puguem saber per tota una pila d'informes PISA que apunten en la mateixa direcció des de fa anys. Però ara la Unesco refresca la informació i remarca que, l'any 2011, un de cada tres joves espanyols d'entre 15 i 24 anys va abandonar els estudis abans de finalitzar l'educació secundària, enfront de la mitjana europea, també prou galdosa, que és d'un de cada cinc.

Segons la cosmovisió del ministre Wert, el motiu que explica una situació tan lamentable deu ser que els estudiants espanyols no estan prou espanyolitzats. Tot i que tal vegada el problema sigui que ho estan massa, si per espanyolitzar entenem la pràctica, tan característicament espanyola, d'empescar-se una reforma del sistema educatiu pràcticament en cada legislatura, d'acord amb les fílies i fòbies de cada govern, segons si és del PP o del PSOE. Ara reforcem l'assignatura de religió, ara ens inventem la d'educació per a la ciutadania.

D'acord amb aquesta inèrcia, el ministre Wert no podia ser menys que els seus antecessors i també ha tirat endavant la seva reforma educativa. El titular d'Educació sosté que la reforma no és recentralitzadora, com lamenten els seus detractors, sinó que "mira cap endavant". Tal volta on mira és cap amunt; concretament, de cara al sol. Vés a saber. El cert és que la reforma Wert amplia el percentatge de continguts fixats pel govern espanyol (en detriment de les autonomies) del 55% al 65%, que es recuperen proves d'avaluació tan enyorades com la revàlida i que es dóna el tret de gràcia als estudis de cultura clàssica, ja que l'estudi del llatí i del grec han deixat de merèixer ni tan sols el paper d'assignatura optativa per als cursos de 3r i 4t d'ESO. Cal suposar que d'aquí a carregar-se també els estudis d'humanitats en bloc hi va una passa molt petita per a Wert, però molt alegre per a la humanitat.

Amb aquesta mena de mesures, el ministre diu que pretén plantar cara a l'abandonament escolar prematur, que ell mateix fixa en el 26,5%, tot i que segons la Unesco és del 33%. Tant li fa, sis punts i mig per amunt o per avall no ens han de fer suspendre l'examen de mates: no és així, ministre? Al cap i a la fi, els nefastos resultats d'Espanya en matèria educativa són imputables a la no menys nefasta herència del govern socialista, en connivència amb els nacionalistes i separatistes catalans. L'únic que fa falta és que els nois es tornin a aprendre la llista dels reis gots i la de les preposicions per ordre alfabètic, i que els docents deixin de pensar-se que són tan importants. Durant el franquisme ja hi havia una dita ben il·lustrativa: "Passa més gana que un mestre d'escola".