18/12/2016

És quan 'perreo' que hi veig clar

2 min

Ups, resulta que els membres del grup parlamentari de C’s, a qui santa Llúcia conservi la vista, han ensopegat amb un fake, una notícia falsa i humorística, i hi han caigut de grapes. La notícia va ser publicada per la revista Time Out Barcelona, dins la secció La discoteca fantasma, que signa Edi Pou i que en cada lliurament proposa una cançó i un article de broma sobre algun tema d’actualitat, escrits (tant la cançó com l’article) pel mateix Pou. En aquesta ocasió, La discoteca fantasma presentava un projecte realment impressionant, Perreo pel Sí (PxS), consistent en un disc i tot un moviment cívic, liderat per un dominicà de Cornellà anomenat Usmail Yáynez, que es proposava fer avançar Catalunya cap a la independència a ritme de reggaeton. I, per descomptat, amb subvencions del departament de Cultura de la Generalitat, suposadament al darrere de tot el tinglado.

Recomano donar un cop d’ull tant a l’article com al vídeo de la cançó perquè són realment hilarants, però no tant com les dues preguntes presentades per C’s al Parlament, demanant explicacions al Govern pels recursos públics destinats a Perreo pel Sí, citant fragments de l’article del Time Out tan seriosament com si fossin de la Constitució espanyola. És una llàstima que la consulta no hagi prosperat per motius obvis, perquè els diputats de la formació taronja podien haver-les formulat a l’hemicicle tot assajant la coreografia de la cançó d’Usmail Yáynez. Ja se sap que l’ànsia manipuladora de les hosts independentistes no té límit ni mesura, i a C’s n’estan tan convençuts que no abaixen la guàrdia ni un instant per vigilar que els governants de Catalunya s’ocupin de les coses que realment interessen a la gent.

Potser val la pena distingir almenys dues menes de fakes : aquells que pretenen, i de vegades aconsegueixen, passar per notícies reals (amb les conseqüències que això comporta en cada cas) i els que es veu d’una hora lluny que busquen la broma i la caricatura. Dins la primera categoria, segurament el gran clàssic és l’emissió radiofònica que el gran Orson Welles va realitzar l’any 1938 de la novel·la La Guerra dels Mons, de H.G. Wells, que va persuadir milers de ciutadans americans que la Terra estava sent envaïda pels marcians i que va sembrar literalment el pànic entre les masses. Dins la segona categoria s’hi compta La discoteca fantasma de l’Edi Pou, la majoria d’espais d’humor dels mitjans i els milers de mems que circulen cada dia per WhatsApp i per les xarxes socials.

A C’s han demostrat que no distingeixen entre una categoria i l’altra, i no per falta de reflexos ni de capacitat, sinó perquè ells mateixos defensen un discurs públic i representen un partit que són un fake de cap a peus, tot i que sense gaire gràcia (ni sentit de l’humor). És un motiu més per felicitar-los, perquè això els converteix en polítics d’una extrema i indiscutible actualitat, polítics d’això que ara se’n diu l’era de la postveritat. Postpolítics, sigui el que sigui el que vulgui dir això. Enhorabona i que vagi de gust el perreo.

stats