Publicitat
Publicitat

La pregària del sant corrupte

Una diferència que separa els corruptes novells dels veterans és fins a quin punt insisteixen en la seva presumpció d'innocència. A Catalunya, si m'ho permeten, tot i que ja hi tenen un cert historial, això de la corrupció encara els ve de nou. És per això que un personatge com l'alcalde Bustos, quan es veu acorralat, no troba cap inconvenient a sortir a tort i a dret a explicar que ell no ha fet res mai que es pugui considerar il·legal, i que està en condicions d'explicar el que sigui davant de qui sigui. Després resulta que és el jutge el que segueix els camins previstos per la llei, i aleshores el presumpte innocent es veu indefens davant les seves pròpies paraules. És el que explica la vella dita: s'atrapa abans un mentider que un coix, amb la diferència que el coix no es lamenta quan algú li recorda la seva condició.

Fa cosa de tres setmanes, es va produir a Mallorca (on, efectivament, estem molt més avesats a aquesta mena d'històries) un episodi particularment deliciós en la història de la corrupció política. Aquí ja no ens ve d'un pam, fins al punt que la ciutadania -per dir-ho en paraules del poeta Damià Huguet- sembla haver posat call pel que fa a les tracamanyes i les excuses dels seus representants. Deu ser per això que l'alcalde d'Inca, el senyor Rafel Torres, va considerar oportú peregrinar en presència de la Mare de Déu per agrair-li que la fiscalia li hagués tret del damunt una imputació per l'anomenat cas Over Marketing, que aquests dies està causant estralls entre els dirigents del PP balear. En saber que, per un estrany intercanvi de cromos, quedava lliure de les presumptes acusacions que l'afectaven, el senyor Torres va fer el camí fins al santuari de Lluc (l'equivalent mallorquí de Montserrat) i es va prostrar davant la Moreneta mallorquina per reverenciar-li un miracle: haver-se deslliurat (de moment, si més no) del braç de la justícia. Les fotos que apareixien l'endemà a la premsa local, amb el batlle Torres i el seu primer tinent d'alcalde abillats amb gaiumbos d'excursionista, ja formen part del museu internacional de la infàmia. També les paraules del mateix Torres: "El que no pot passar és que els teus no et facin costat". Es referia al seu propi partit, que, pel que sembla, no li va proporcionar la cobertura legal i mediàtica que ell hauria considerat oportuna. Don Vito Corleone no ho hauria explicat millor.

El mateix podria dir ara Manuel Bustos, en vista de la cara de pòquer que posen els dirigents del seu partit en vista del que li cau al damunt. Llàstima que sigui d'esquerres, perquè, si no, podria seguir l'exemple del senyor Torres i encomanar-se a alguna Verge de la seva confiança. De moment, està fent el paper típic del corrupte acabat d'estrenar: insistir en una innocència que no es creu ningú. Quan arribin les sentències, serà interessant escoltar què volia dir Pere Navarro en afirmar que les explicacions de Bustos i Fernández l'havien convençut. ¿De què? ¿De la necessitat d'una nova llei de finançament de partits?