02/11/2011

#quesenvagenaferlamà

2 min

Doncs a mi m'ha agradat molt saber que existeix una versió blavera de la Viquipèdia -anomenada, esclar, Uiquipèdia-, tal com informava ahir l'Ara.cat. Alguns dels nostres lectors, que Déu guardi molts d'anys, trobaven innecessari dedicar-hi un article, però un servidor el va agrair molt perquè desconeixia l'existència d'aquesta Uiquipèdia i ha estat un plaer (una mica masoquista si volen, però un plaer) dedicar una estoneta a passejar-m'hi i llegir alguns dels seus artículs, com ells en diuen, i que, com la mateixa paraula indica, són articles fets amb el cul. La informació de Joan Callarissa destacava que, en l'article Pancatalanisme, els redactors de la Uiquipèdia equiparaven aquesta ideologia amb el nazisme. Això és cridaner, certament, però no deixa de ser previsible, perquè ja se sap que, per als blaveros, tot el que té a veure no ja amb el catalanisme, sinó amb Catalunya o amb els catalans, fa pudor de sofre. Suposo que devien dubtar entre comparar el pancatalanisme amb el nazisme o bé amb la pedofília. De manera que em vaig encuriosir per una altra cosa: tan valencians com afirmen que són aquesta gent, ¿què diuen a la seva Uiquipèdia d'algunes de les figures més rellevants de la cultura valenciana?

El poeta Vicent Andrés Estellés, que va ser el primer nom que vaig posar al cercador, senzillament no figura a la Uiquipèdia. Una llàstima: no sé si la posteritat d'Estellés resistirà el revés tan dur de no haver merescut entrar en una tan prestigiosa summa del saber. No com Ausiàs March, que sí que hi és, descrit com "el poeta en Llengua Valenciana més famós de la Baixa Edat Mitja" (i l'únic, caldria afegir). També hi trobem el pensador i assagista Joan Fuster, presentat en aquests termes: "Fon un escriptor valencià pancatalaniste [...] La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig Nosaltres, els valencians (Mosatros, els valencians) [sic]" . El detall de la traducció del títol em va semblar especialment entendridor. Del filòleg Manuel Sanchis Guarner, ens assabentem que "fon u dels promotors crucials del conflicte llingüístic valencià, al dedicar tota la seua obra a fomentar el pancatalanisme [quina fixació, bon Jesuset], aplegant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents". Bravo. L'escriptor Joan Francesc Mira només hi és esmentat en una frase de l'entrada corresponent a l'editorial Tres i Quatre: "Actualment seguix editant escriptors pancatalanistes com Joan Francesc Mira i atres". I atres, i atres. Pel que fa a l'amo de Tres i Quatre, l'editor i promotor Eliseu Climent, se'l presenta de forma llisa i concisa com "un renegat i un venut, enemic del poble i la cultura valenciana". Vaja, vaja.

Un autèntic compendi de rigor i objectivitat històrica, amb el pancatalanisme com a referent indispensable. Amb tot, cal felicitar el blaverisme per haver-se sabut traure una mica de caspa i haver entrat al món dos punt zero. La propera passa podria ser la conquesta de Twitter, amb el hashtag #lafigatagüela. Trending topic mundial instantani.

stats