Un servidor no acostuma a coincidir amb Albert Rivera, i encara menys a felicitar-lo, però ha arribat el moment tant d'una cosa com de l'altra. No, ara no es pensin que m'he tornat espanyolista. Però sí que coincidesc amb Rivera en una de les opinions que manifesta en l'entrevista que li fa avui Antoni Bassas: "L'independentisme ha crescut perquè Espanya ha fet aigües". Eccoli qua , senyor Rivera. Si Espanya satisfés les necessitats dels ciutadans d'aquest país, la gent no es faria independentista. Pot semblar una obvietat, i ho és, però és una obvietat que el nacionalisme espanyol més agressiu i més ranci no ha entès o no ha volgut entendre mai. I el mateix Rivera enumera uns quants dels estropells que han fet que Espanya s'immergeixi en les seves pròpies aigües turbulentes: un sistema bancari impresentable, corrupció, caiguda econòmica i financera, atur, i tots els desastres consabuts i derivats de la crisi. I tot això també és cert.
Només hi ha un problema. Rivera insisteix no tan sols a obviar, sinó també a negar, que hi hagi el que ell anomena "un debat identitari". I aquí sí que repeteix un dels errors típics de l'espanyolisme de manual. Perquè la qüestió no és que hi hagi o no hi hagi "un debat identitari" (aquest enunciat seria insuficient, perquè en el món d'avui, i per descomptat també a Catalunya, les identitats són líquides, múltiples i s'interfereixen i s'interconnecten constantment, i jo diria que feliçment), sinó que en el primer en què ha fet aigües Espanya, o més concretament els seus dirigents polítics, és en el respecte als ciutadans de Catalunya. I com s'ha produït, aquesta falta de respecte? Doncs amb la negació -constant, monolítica, i sovint contrària a les nocions més elementals de la democràcia- de la diversitat i la pluralitat internes de la mateixa Espanya. Faltant al respecte a Catalunya, Espanya s'ha faltat al respecte a ella mateixa. Negant i combatent sense pausa la realitat de Catalunya, Espanya ha problematitzat i empobrit la seva pròpia realitat, fins a fer-la literalment insuportable per a molta gent. I no tan sols per als independentistes, sinó també per a molts espanyols de bona fe i bona llei (que n'hi ha) que veuen amb tristesa com el seu país, a causa de la mala feina d'uns governants ineptes i sovint obcecats, s'ha convertit en allò de Shakespeare: un conte contat per un idiota, ple de soroll i fúria.
El que li falta comprendre a Rivera és que els catalans que volen un estat propi no demanen això perquè siguin nacionalistes (si vol veure nacionalistes, que vagi al Congrés de Madrid), sinó perquè entenen que l'Estat que tenen ara, que és l'espanyol, resulta que els va en contra. És un estat que els falta al respecte, i ningú vol viure allà on li falten al respecte.
Ah, i la felicitació. Doncs això, que el CEO ja situa Ciutadans en el tercer lloc dels sondejos. No és que a mi em faci fred ni calor, però, posats que inevitablement hi ha d'haver un líder de l'unionisme, almenys que no ho sigui la senyora Camacho.
