30/08/2017

El REB, un incompliment constitucional

2 min

La Constitució espanyola de 1978 consagra, al seu article 138.1, el principi de solidaritat entre els territoris i reconeix, per als territoris d’ultramar que tenen la fortuna de formar part de la indissoluble unitat de la nació espanyola, allò que la carta magna anomena “el fet insular”. Concretament, indica que l’Estat “vetllarà per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendrà assenyaladament les circumstàncies del fet insular”.

Tan assenyaladament les varen atendre que només es varen demorar vint anys a aprovar, el 1998, el REB, és a dir, el Règim Especial de les Balears, i hem arribat fins a l’actualitat (és a dir, gairebé vint anys més) sense que s’hagi aplicat o, quan s’ha aplicat, s’ha fet de forma imperceptible. Fins al punt que, a molts, ja qualsevol cosa els acontenta: a començaments d’aquest estiu, quan Rajoy va anunciar magnànimament una mica de descompte de resident amb totes les facilitats de sempre per a les companyies aèries, els votants indígenes del PP es varen posar a botar d’alegria i encara no s’han aturat.

El cas és que “les circumstàncies del fet insular” signifiquen senzillament que a les illes, pel fet de ser-ho, el cost de la vida és més alt: allò que, en un altre circumloqui elegant, es coneix com “els costos d’insularitat”. Els experts semblen estar d’acord que, si no es corregeixen, d’aquestes circumstàncies (o costos, en llenguatge subversiu per al PP) se’n poden derivar de manera directa un seguit de desavantatges, a saber: pèrdua de competitivitat de l’economia, mal ús del territori i dels recursos naturals, problemes de cohesió social i pèrdua de qualitat de vida. No és cap exageració que a les Balears, després de quaranta anys de no atendre les circumstàncies del fet insular, ni assenyaladament ni de cap altra forma, es produeixen totes aquestes mancances, simultàniament i en un grau superlatiu. No ho diem nosaltres, ho diuen tots els informes i indicadors econòmics, incloent-hi les balances fiscals de Montoro.

En comptes d’atendre assenyaladament les circumstàncies del fet insular, s’ha optat durant quaranta anys per tractar les Balears com una colònia d’ús específicament extractiu, mantenint-la com la segona comunitat a l’hora d’aportar i la novena a l’hora de rebre, tal com recorda Catalina Cladera, actual consellera d’Economia del Govern Balear. Es produeix així un incompliment flagrant de l’esperit i la lletra de la Constitució per part d’aquells que tant la invoquen quan els convé. Per això és mereixedor d’aplaudiment que el govern de Francina Armengol, del qual forma part Cladera, s’hagi pres seriosament (com ha reconegut, amb grata sorpresa, l’eminent economista Guillem López Casasnovas) la reivindicació d’un nou REB com a via de negociació alternativa al nou model de finançament impulsat per Rajoy. Quaranta anys després, i amb el model del monocultiu del pitjor turisme d’Europa com a activitat hegemònica, ja no es tracta tan sols d’una reclamació justa sinó també urgent.

stats