27/06/2017

Abusos, pallisses i mals turistes

2 min

Diumenge, a El suplement de Catalunya Ràdio, Joan Gaspart (hoteler i president perpetu de Turisme de Barcelona) s’enfadava a la seva pintoresca manera perquè l’antropòleg Andrés Antebi li deia que el model turístic que s’ha desenvolupat a Barcelona és altament nociu per a la ciutat. Gaspart, per contra, en aquest model només hi veu virtuts i prodigis que el món sencer vol copiar, i si de cas petits problemes que com a molt afecten “una veïna d’un quart segona de la Barceloneta” (textual). L’endemà rebíem la notícia que un directiu d’Airbnb havia rellogat il·legalment un pis a Barcelona, i ahir vam veure les imatges de la brutal pallissa que uns turistes anglesos van clavar a un compatriota seu en un hotel de Magaluf, Mallorca, perquè els havia demanat que abaixessin una mica els decibels de la farra que feien a la seva habitació.

Al senyor Gaspart li pot semblar impossible, però aquest model turístic de Barcelona i de la costa catalana, que ell considera tan esplèndid, és la causa tant del fenomen del lloguer il·legal (que a ell, per cert, li preocupa molt) com de la pallissa a Magaluf. Què té a veure Barcelona amb Mallorca? Doncs que el model turístic que s’hi ha implantat és idèntic, només que a Mallorca va començar uns quants anys abans.

Per això sabem que no és cap model que a la resta del món vulguin copiar (només certs empresaris cobdiciosos i amb pocs escrúpols), sinó que, ben al contrari, els analistes seriosos aconsellen evitar com una plaga bíblica: el terme pejoratiu balearització també fa anys que es va encunyar, i és exactament el que li ha succeït a Barcelona. És un model basat fonamentalment en l’abús: abús del territori i dels seus recursos, abús dels treballadors del sector i abús dels beneficis obtinguts, que mai o molt rarament reverteixen de cap manera en el territori explotat. Tot això sense comptar amb la greu problemàtica social que ocasiona convertir indrets com Barcelona o Mallorca en pols d’atracció de la white trash internacional més indesitjable, que tan aviat es diverteix muntant desfilades nazis pels carrers com practicant el balconing. A Mallorca fa temps que basem la nostra imatge internacional en estampes d’aquest tipus, i Barcelona va exactament pel mateix camí.

Parlant d’habitacions d’hotels, després hi ha d’haver algú que netegi la porqueria que hi deixen els nostres afortunats visitants. Ara les anomenen quelis, las que limpian, cambreres de pis explotades tant en els salaris que cobren com en les condicions en què se les obliga a fer la seva feina. Ahir l’economista Miquel Puig afirmava que amb el que es paga a aquestes dones als hotels catalans (uns 900 euros, en els millors casos) òbviament no en tenen prou per viure, i l’investigador en turisme Ernest Cañada els ha dedicat un llibre, Las que limpian los hoteles, que Antebi recomanava i que denuncia la precarietat laboral d’aquest col·lectiu. Una precarietat que és imatge de la corrosió econòmica i social a la qual ens ha portat el mal turisme.

stats