Fanalets grinyoladissos
D’aquí a la celebració del referèndum ens haurem d’acostumar a les polèmiques extremadament tontes, i si es produeixen amb una periodicitat només setmanal, encara ens podrem donar per contents. La d’aquesta setmana, lògicament, és la dels fanalets amb estelada a la Cavalcada de Reis de Vic. Personalment i per fer servir les paraules del diputat Rufián, a mi també em grinyola el tema, i no exactament perquè es tracti d’una festa “dels nens” (al cap i a a fi, els pares i les mares també hi participen decisivament, no endebades els Reis són ells, i ja em passareu la indiscreció), sinó perquè en aquest cas trobo innecessària la intervenció de l’ANC i d’Òmnium Cultural promovent els fanalets (ja els portarà qui vulgui, com d’altra banda s’havia fet en ocasions anteriors) i, per descomptat, em sembla cansada la inevitable reacció histèrica dels no nacionalistes espanyols, que com tothom sap no exhibeixen banderes rojigualdas (moltes vegades, preconstitucionals) en qualsevol acte públic en què es congreguin més de tres persones. La resposta a la qüestió que es planteja la dona molt bé un vers del poeta Enric Casasses que fa: “Qui vol i pot i en sap, fa el que li rota”.
Ara bé, sí que crida l’atenció la contumàcia amb què el no nacionalisme espanyol descobreix la pólvora a Catalunya. Ja va passar amb la prohibició dels toros (que es va arribar a convertir, per variar, en un assumpte constitucional), que convertia aquest país en terra de fanàtics i de nazis, fins que algú va recordar que a les Canàries feia anys que estaven prohibides les corrides sense que ningú hagués badat boca sobre el tema (i sense que això, d’altra banda, tanqués les boques dels que sempre gaudeixen bramant que Catalunya és terra de fanàtics i de nazis). Va tornar a succeir amb la decisió d’obrir l’Ajuntament de Badalona el dia 12 d’octubre, Festa de la Hispanitat, que també es va convertir en qüestió de tribunals (festa per ordre judicial, més grotesc impossible), sense que els no nacionalistes volguessin reparar en el fet que ja feia temps que molts ajuntaments catalans treballaven en aquesta data tan assenyalada, i que ho feien en absència d’escarafalls i d’esqueixaments de vestidures: l’única cosa que distingia Badalona, en aquest cas, era el fet que un dels seus veïns, recordat alcalde per més senyes, és el senyor García Albiol. I ens tornem a trobar en la mateixa situació pel que fa als fanalets estelats de Vic, que de ben segur haurien lluït avui al vespre sense més incidents si el moment no fos el que és i si Vic no fos la ciutat del regidor Joan Coma, l’home que va ser detingut i portat (emmanillat) a l’Audiència Nacional perquè un fiscal l’interrogués sobre ous i truites, i un jutge el deixés sense passaport per aquest mateix motiu.
De manera que sí, ens poden grinyolar moltes coses durant els propers mesos, i penso que és bo que ho diguem quan sigui el cas. Sense oblidar, però, que n’hi ha d’altres que no tan sols grinyolen, sinó que són completament inacceptables en democràcia. I, de moment, no en veig cap que passi a Catalunya.
