Una oportunitat per a Cursach
A Catalunya fa anys que es rifa una gran tifa (valgui el rodolí), i ara finalment ha tocat la grossa. A Vila-seca i Salou, concretament, on ja feia temps que n’havien comprat tots els números. Primer s’havia de dir Eurovegas i havia de ser més a prop de Barcelona, després BCN World, i al final es dirà Hard Rock Entertainment World, un nom ben eufònic i molt nostrat que dispararà la cotització de la marca Barcelona i el reconeixement internacional de Catalunya fins a cotes insospitades. Correspon, doncs, expressar la més efusiva felicitació a les veïnes i veïns del Camp de Tarragona, que aviat podran presumir de tenir a casa el que s’anuncia com un dels macrocomplexos d’oci més grans d’Europa.
Els números del projecte, com se sol dir en aquests casos, maregen. El Hard Rock etcètera ocuparà uns terrenys de 745.000 metres quadrats, on es construirà un casino equipat amb 1.200 màquines escurabutxaques i 100 taules de joc (les taules, ja se sap, fomenten la convivència i el diàleg), així com una piscina de 6.000 metres quadrats (segurament perquè s’hi puguin ofegar amb comoditat els que surtin pelats del casino) i dos hotels de 500 i 600 habitacions, un d’ells en forma de guitarra elèctrica (encara som a temps de lluitar perquè l’altre tingui forma de gralla). També hi haurà un espai enorme per celebrar-hi grans espectacles (suggerim una trobada mundial de cantants de reggaeton, perquè els de Cs puguin fer preguntes parlamentàries). La proximitat amb Port Aventura, que ensems és soci del projecte, farà la resta per convertir aquesta magna instal·lació en un pol d’atracció irresistible per a tota la white trash europea i de més enllà. També està previst que el complex generi 2.176 llocs de treball directes i fins a uns 11.500 si hi comptem els indirectes, tots ells de l’alta qualitat que caracteritza l’oferta laboral del sector turístic i de l’oci.
L’única pega a aquesta esplèndida contribució al benestar econòmic i la cohesió social del país és que oportunitats com aquesta es confiïn a empreses estrangeres (amb tots els respectes pels senyors Hard) i no al talent nacional sobradament demostrat. Sense anar més lluny, a Mallorca fa un parell de mesos que és a presó (injustament, sens dubte) el magnat de l’oci nocturn Bartomeu Cursach, que té la mà trencada a liderar projectes d’aquestes característiques i a dotar-los de tota l’oferta complementària corresponent, sempre a plena satisfacció no tan sols de la seva distingida clientela sinó també de la classe política i fins i tot dels agents dels cossos policials, gràcies a una intel·ligent política d’incentius.
Dit sense ironies, és lícit malfiar-se que, en un projecte com aquest, tots els somriures d’avui es converteixin més aviat que tard en lamentacions per haver acabat generant un focus de delinqüència i corrupció a l’engròs, amb tota la degradació i la conflictivitat ciutadana que les acompanya. Ens podem equivocar, però vistos els precedents (a Catalunya, a les Balears i arreu de la Mediterrània) tenim tot el dret a esperar-ne el pitjor.
