El partit ‘ni-ni’
Mariano Rajoy -que sembla trobar-se cada dia més còmode en l’anòmala circumstància de governar en funcions- va acollir les famoses sis condicions que Albert Rivera havia fet públiques, amb tota pompa i sense sentit del ridícul, per donar el seu sí de núvia pudibunda a la investidura del gallec, amb la desgana còsmica d’un gatot vell de casino en plena digestió. Es va mirar de passada el document imprès i, amb estudiada indolència, el va remetre a la consideració de l’executiva del PP exactament en el termini d’una setmana, menyspreant les presses del febrós Rivera per posar-se a negociar el seu càrrec, vull dir, el millor per al bé comú dels espanyols. Per sort Rajoy va especificar després que entenia que els espanyols volen tenir un govern “ja”, i que faria tot el que estigués al seu abast perquè sigui així. Sort n’hi ha de la seva diligència i promptitud, Don Mariano, sobretot tenint en compte que, com a líder del partit més votat, el primer responsable de desencallar la situació és vostè.
D’aleshores ençà és molt instructiu veure com des del PP es dediquen a comptar amb els ditets quants dels seus dirigents no estan en condicions de complir ni la primera de les condicions riveresques (separació d’imputats de l’exercici de càrrecs públics) i quines altres condicions (supressió dels aforaments, nova llei electoral) són més susceptibles de requerir un procediment legal més dilatat, a fi d’ajornar-les sine die. Ho fan sense sentit del pudor, com una colla de delinqüents que es juguessin la llibertat a un envit de farol, però el curiós és que podrien estalviar-se l’escalfament de cap (i Rivera, les seves grandiloqüents gesticulacions). La resposta és molt senzilla: cap dirigent del PP pot satisfer aquest requisit perquè és tot el partit el que està tristament imputat per la justícia, a causa de la destrucció dels ordinadors del senyor Bárcenas, una altra fita que la força política més poderosa d’Espanya pot exhibir amb orgull. La separació d’imputats converteix el PP en un partit ni-ni: ni governa ni pot governar, perquè d’imputats, allà, ho són tots. I Ciutadans només és el partit ni: és a dir, ni això.
