La setmana clau

Ahir va començar una nova setmana clau en l’embafador viacrucis de Mariano Rajoy cap a la investidura (si és que finalment no li agafa per no presentar-se a la sessió corresponent). Amb aquesta ja portem gairebé quaranta-tres setmanes clau sobre el mateix assumpte, si comptem des de les eleccions del 20-D, i només vuit si ho fem des de la seva rèplica sísmica del 26-J. Moltes setmanes, en qualsevol cas, perquè totes siguin claus de la mateixa manera i en la mateixa mesura, però els mitjans no es cansen de repetir, diumenge rere diumenge, que l’endemà comença “la setmana clau” per desembullar la troca. La clau, doncs, es veu que té tendència a encallar-se, i que la gran notícia és que demà l’executiva del PP decidirà si accepta les sis condicionetes del serraller Rivera per fer-la rodar. Ens permetem d’avançar-los, en exclusiva des d’aquesta columna, que les acceptaran, perquè al cap i a la fi no comprometen a res més que a repetir a Albert Rivera que té un alt sentit d’estat, mentre C’s es converteix en l’increïble partit minvant de la política espanyola.

Les lloances a Rivera (a qui ja se li ha concedit publicar un plumbi article a l’edició dominical d’El País, donant lliçons, precisament, sobre sentit d’estat) van en paral·lel a una intensa campanya d’imatges quasi paranormals a la televisió, que mostren Mariano Rajoy caminant pel camp en calça curta i, a continuació, fent declaracions per afirmar que si hi ha terceres eleccions serà per culpa de la irresponsabilitat dels socialistes. No de la seva, que presideix un partit imputat tot ell pel cas Bárcenas, però que tot i així té encara coratge per parlar de desastres i de ridículs davant de la comunitat internacional. Ja sabíem que el PP és una fàbrica de fantasmes (el de la formació de govern només és l’últim, de moment). Però, sisplau, per a les properes setmanes clau estalviï’ns l’esgarrifosa contemplació de les cames de Don Mariano.