06/07/2017

‘Todo por la patria’

2 min

Hàbil, l’interrogatori de Gabriel Rufián a l’excap de la Policia (de la policia política nacional d’Espanya, n’haurem de dir) Eugenio Pino. El compareixent a la comissió d’investigació mirava de sortir-se’n amb silencis, evasives i negacions, d’acord amb el guió habitual, però de sobte el diputat d’ERC va plantejar una pregunta de la qual Pino no es podia esmunyir, ni respondre-hi que no: “¿És vostè un patriota?” “Sens dubte”, va ser la contestació, l’única possible per part del personatge. I Rufián va seguir: “Què faria vostè per Espanya?” I Pino: “Ho faria tot”. I Rufián: “Què vol dir tot?” I Pino, després d’un silenci incòmode: “Tot”. Abans, l’exinspector Fuentes Gago havia confessat que va viatjar en un avió del ministeri de l’Interior a Suïssa per “verificar” l’existència del compte de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, després que el mateix banc ja hagués aclarit que no existia.

Cau pel seu pes que aquí hi ha material més que sobrat perquè la fiscalia actuï d’ofici. Al regidor de la CUP Joan Coma se’l va detenir, se’l va transportar emmanillat dins un furgó policial fins a Madrid, se’l va interrogar a l’Audiència Nacional i se li va retirar el passaport per haver dit que, per fer una truita, cal rompre ous. L’interrogatori del fiscal va ser singularment estrambòtic (“¿A qué se refiere cuando habla de huevos? El hecho de romper huevos implica ejercer una violencia...”), però l’imperi de la llei que evoquen sempre seguit els unionistes, inefablement acompanyat de la sensatesa i el sentit comú que són la insígnia del president Rajoy, va deixar caure tot el seu pes damunt el sospitós de fer-se una truita amb la unitat d’Espanya.

Aquí tenim un inspector que confessa un escàndol sense pal·liatius (el viatge a Suïssa) i, més sucós encara, un cap de la Policia que abans que res és un patriota i que ho faria tot per Espanya. És com si el sentíssim, el fiscal: Senyor Pino, quan vostè diu tot, què vol dir exactament? ¿Tot vol dir falsificar proves i informes? ¿Tot vol dir usar fons reservats per dur a terme campanyes d’intoxicació dels mitjans i de l’opinió pública? ¿Tot vol dir mentir al Parlament? ¿Tot vol dir practicar detencions i interrogatoris irregulars? ¿Tot també inclou recórrer a la violència?

Òbviament aquestes preguntes mai no seran formulades, si més no a l’Espanya democràtica i constitucional que coneixem. Però encara que sigui sense sentències (per inhibició o deixadesa del poder judicial), l’operació Catalunya ja ha servit almenys per deixar en evidència de què està fet l’estat de dret espanyol. La immundícia és tanta, i el col·lapse del sistema tan absolut, que és obligat llegir tot l’histerisme contra el Procés com els escarafalls que precedeixen l’ensorrada. Per la seva banda, el patriota Pino, com els expresidents que surten en tromba com els genets de l’Apocalipsi, ens obliga més que mai a recordar les paraules que Samuel Johnson va dedicar a aquesta mena de persones: “El patriotisme sovint és el darrer refugi dels pocavergonyes”.

stats