11/08/2016

“A tourist, a friend”

2 min

El Govern Balear ha detectat un cert malestar entre la població aborigen illenca en relació a la temporada turística d’aquest estiu, que indefectiblement va acompanyada de paraules poc agradoses, com ara massificació, saturació o sobreeplotació, i ha decidit actuar en un assumpte tan delicat. La resposta ha arribat en forma de campanya institucional, que té com a objectiu, diguem-ne, reconciliar la ciutadania autòctona -que en pocs mesos es veu multiplicada- amb els milions de turistes que desembarquen, gasten aigua, produeixen fems i se’n tornen cap a casa seva (es veu que alguns fins i tot deixen algunes divises). En conseqüència, es dedicaran 25.000 euros d’uns pressupostos ja prou rebregats i escanyats a conscienciar balears i pitiüsos de la necessitat de no remugar inconveniències sobre la mà que ens alimenta.

Acostumats com estem a caure genuflectes si en alguna ocasió tenim l’honor de trobar-nos en presència d’algun dels nostres egregis empresaris turístics, no crec que els illencs tinguem inconvenient a abraçar efusivament almenys un turista cada dia, per evitar que caigui (sobretot si se’l veu en actitud d’estar a punt de saltar per un balcó). Ho dic perquè això és el que sembla suggerir el lema de la campanya, que no és altre que “Benvingut, turisme sostenible”. Deixant de banda els ecos berlanguians de la benvinguda, deduïm que el turisme sostenible és el que es deixa sostenir, a fi de no perdre l’equilibri i anar per terra. Doncs res, si s’ha de fer es fa i cap problema. Però començo a sospitar que el malestar de la ciutadania balear no es concentra tant en els turistes com en un model econòmic que dilapida els escassos recursos de què disposem per generar uns guanys certament estratosfèrics però que reverteixen en molts indrets del món menys aquí.

stats