Publicitat
Publicitat

El sobiranisme fa engreixar?

" Todo lo que me gusta es ilegal, es inmoral, o engorda ", cantaven fa una vintena d'anys el grup de rock gitano Pata Negra, que formaven els germans Amador, Raimundo i Rafael. M'ha vingut la cançó (excel·lent, d'altra banda) a la memòria perquè em sembla que es pot convertir, en els propers onze mesos, en l'himne més adequat per als partidaris de la consulta catalana.

Que la consulta i la pregunta mateixa (ni que sigui doble) són il·legals fa molt de temps que ens ho adverteixen els patriotes constitucionals. Les comunitats autònomes, d'acord amb la Constitució, no poden convocar referèndums, que és una prerrogativa que la carta magna reserva al govern central. I no tan sols això, sinó que un referèndum (o consulta, o com vulguem dir-ne) que pregunti als ciutadans sobre una eventual separació de Catalunya respecte d'Espanya és il·legal per se, ja que la mateixa Constitució consagra que la unitat d'Espanya és indivisible, i per si de cas no queda prou clar, dedica tot un article a situar l'exèrcit com a garant d'aquesta unitat quasi sagrada. Vivim, doncs, sota una Constitució que proclama que ser espanyol et converteix en ciutadà d'un estat de dret, però que voler deixar de ser-ho et converteix en un delinqüent i un proscrit. Bonica paradoxa.

Però vaja, com deia, això ja ho sabíem de sobres, perquè fa anys que ho sentim del dret i del revés. Que qualsevol qüestionament de la unitat territorial d'Espanya és considerat una il·legalitat des del punt de vista de la curiosa amalgama que perpetra i perpetua l'estat espanyol en relació a la separació de drets no és cap novetat: des de les detencions massives d'independentistes, ordenades pel jutge Garzón, l'any 1992 (amb l'excusa dels Jocs Olímpics de Barcelona i amb casos de tortura inclosos) fins a les actuals amenaces de detenció contra el president Mas, passant pels advertiments de suspensió de l'autonomia catalana, disposem d'un bonic repertori d'axiomes que situen l'ideari sobiranista en els llimbs de la il·legalitat més cruenta i manifesta.

El que no sabíem és que el fet de convocar un referèndum no tan sols fos il·legal, sinó que també és immoral. Així ens ho va fer saber ahir la Conferència Episcopal Espanyola per boca del seu secretari general, el sacerdot José María Gil Tamayo. En declaracions a Servimedia, Tamayo va sermonejar que "negar la sobirania d'Espanya no seria prudent ni moralment acceptable". No va dir res, en canvi, del que suposa negar la sobirania de Catalunya: cal entendre, doncs, que això sí que entra dins d'un ordre moral acceptable per a l'Església espanyola.

No entrarem ara en velles i agres polèmiques sobre el nacionalcatolicisme i altres connivències del poder espiritual catòlic amb l'extrema dreta espanyolista. No s'ho paga, i ja fa massa pudor. Però sí que ens preguntarem una cosa: si aquests són els arguments que són capaços d'aportar contra la celebració de la consulta, ¿quant trigarà a sortir algun dietista a afirmar que el sobiranisme engreixa i apuja el colesterol?