Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

El sobiranisme és pecat

L'any 1884 l'eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany (que solia signar amb el nom de ploma d' Un obscurantista de buena fe , poca broma) va publicar el llibre El liberalismo es pecado , que va ser objecte de controvèrsia a tot Europa i que, com el seu títol indica, és un tractat a favor de l'alegria de viure.

Ahir mateix la Conferència Episcopal Espanyola (espero que escriure el nom d'aquesta institució en català no sigui motiu d'anatema) va condemnar l'independentisme com una postura pecaminosa. El portaveu dels bisbes espanyols, Juan Antonio Martínez Camino, ho explicava així a la premsa: " La Iglesia no quiere imponer ninguna fórmula política; ahora bien, acciones unilaterales [de desintegració de la unitat d'Espanya] no son moralmente aceptables " (això ja no he gosat traduir-ho).

Ahora bien , hum: sempre li envejarem, a la retòrica de l'Església catòlica, el seu excel·lent domini de les frases adversatives. Les bombàstiques opinions dels amos de la Cope no constitueixen, per descomptat, cap novetat, ni s'allunyen un mil·límetre del que és previsible quan ens referim a Rouco Varela i els seus boys . Si algú té ganes de passar una estona de mal de ventre pot entrar a la pàgina web de la susdita Conferència Episcopal i instruir-se amb la lectura del document resultant de la seva CCXV Comissió Permanent, la qual, il·luminada per l'Esperit Sant, va evacuar una nota intitulada Ante la crisis, solidaridad . En la nota remeten a una instrucció pastoral del novembre de l'any 2006, elaborada com a conseqüència del pla Ibarretxe i la negociació de l'Estatut, que porta el títol Orientaciones morales ante la situación actual de España , i en concret a un epígraf anomenat Sobre las exigencias morales de los nacionalismos , que curiosament ve a continuació d'un altre que es titula, senzillament, El terrorismo . En aquest paper els bisbes espanyols tenen a gala matisar: " No todos los nacionalismos son iguales. Unos son independentistas y otros no lo son. Unos incorporan doctrinas más o menos liberales y otros se inspiran en filosofías más o menos marxistas ". (Aquí hauria estat interessant el punt de vista del doctor Sardà i Salvany.) I no s'estan de subratllar que la unitat cultural, política i administrativa d'Espanya és un fet que es remunta als temps de la romanització: no van retrocedir fins a l'Atlàntida perquè aleshores, ai las, encara no hi havia Església catòlica.

En fi, el recordatori de la Conferència Episcopal va arribar -com no podia ser altrament- en el moment oportú, atès que ahir es reunien al Parlament els partits independentistes per veure si es barallen o no es barallen a la campanya electoral. No tenim cap dubte que Junqueras, López Tena, Bertran, Carretero i tutti quanti són pecadors irrecuperables, destinats sense remissió al novè cercle de l'infern, i en tot cas està bé que els bisbes els ho (i ens ho) recordin. Però una pregunta ens turmenta: ¿i el president Mas, que és home devot i de missa fàcil? ¿Cremarà a les flames eternes per sobiranista, per liberal o per unilateral?