Publicitat
Publicitat

Els tres-cents de la Cosa Nostra

Segons una informació d'Europa Press que ahir divulgaven diaris diversos, a Espanya (dempeus quan llegeixin aquesta paraula) hi ha més de tres-cents polítics imputats per casos de corrupció. La notícia també incloïa un rànquing per comunitats autònomes encapçalat per les Balears i el País Valencià, seguides de prop per Catalunya, classificades d'acord amb el seu índex de població política amb les mans llargues. És a dir, el que el redactor denominava "l'arc mediterrani". El quart lloc era per a Galícia, que deu ser l'arc atlàntic, i la comunitat de Madrid hi apareixia només en un difús cinquè lloc que tampoc no acabava de quedar del tot clar. La llista, això sí, era transversal pel que feia a la naturalesa dels càrrecs imputats: des de l'il·lustre duc de Palma, Iñaki Urdangarin, fins a remots regidors de municipis com l'asturià Cabrales, conegut pels seus poderosos formatges i ara, també, per algun edil a qui fan pudor els peus. Entremig, el que vostès vulguin: alcaldes, exalcaldes, consellers, subsecretaris, arxicanonges i fins i tot expresidents de comunitats autònomes com l'hiperactiu Jaume Matas o, en el seu moment, el psicotrònic Francisco Camps, que va aconseguir escapar-se de les urpes de la justícia i ara reposa en la glòria dels justos custodiat per santa Rita, patrona dels casos impossibles.

La llista d'Europa Press em va encuriosir però també he de dir que em va decebre una mica: tres-cents xoriços en tot Espanya (dempeus) em semblen francament pocs xoriços, sobretot tenint en compte que, sense sortir de la Mallorca estricta, i sense fer els comptes gaire fins, ja ultrapassem amb escreix aquesta xifra. Després hi ha la coincidència aquesta de "l'arc mediterrani" al capdavant de la classificació: caram, al final resultarà que els Països Catalans sí que existeixen per a Espanya, ni que sigui per tractar-los de corruptes. I ho dic més que res per la discreció d'aquest cinquè lloc (potser sisè) de Madrid en el hit parade , com si la capital d'Espanya estigués imitant el comportament a la lliga de futbol del reial equip que la representa. També és cert que la notícia assenyala que la investigació sobre l'anomenat cas Bankia de moment està "en marxa", i que per tant el que ha estat la principal estafa financera en la història moderna d'Espanya (amunt un altre cop) no computa en el rànquing, i que tampoc ho deuen fer les seves derivades polítiques. Quan ho facin, potser que preguntin a la senyora Esperanza Aguirre si coneix de res els senyors Matas i Camps.

És clar que la notícia es referia només a imputacions pròpiament dites, i això explica que el nombre ens sembli reduït, perquè hi falten els eximputats, els condemnats, els no provats i els que han aconseguit pressionar els jutges, els fiscals o els jurats populars. Tant li fa: quan un país arriba al punt de comptar els lladres de cabals públics per centenars, i a més els mitjans en fan taules classificatòries, és que ja no és ben bé un país, sinó un talent show de Telecinco. Ja poden seure.