L'ENTREVISTA
Misc 02/06/2016

Carlos Martín: "Ets un addicte a partir de la sisena cigarreta de la teva vida"

És metge de família però treballa amb els equips que fan recerca sobre el tabaquisme a Barcelona des que aquests estudis van començar, fa tres dècades. Ell no ha estat lliure d'aquesta 'epidèmia', i com a exfumador i metge ajuda a molts fumadors a fer el pas

i
Sílvia Barroso
3 min
El doctor Carlos Martín al CAP Passeig Sant Joan de Barcelona,  on visita com a metge de família.

Deu anys de llei antitabac i el percentatge de fumadors només s’ha reduït del 29,4% al 25,7%.

No està malament si tenim en compte d’on venim. Als anys 70 el 50% dels metges fumaven, i la resta de la població, més. Ara estem en una reducció gradual permanent.

Qui fuma encara?

Els que hi estan més enganxats i des de fa més anys. Gent que consumeix dos o tres paquets de tabac al dia. I gent que té algun trastorn mental.

Per tant, tothom que no tingui aquests problemes pot deixar de fumar. És qüestió de voler-ho?

Voler-ho és almenys el 50%.

Com se sap si algú realment vol deixar de fumar?

Els convençuts són els que noten en la seva salut l’efecte del tabac. El meu germà fumava tres paquets i ho va deixar d’un dia per l’altre. La gent deia que era un miracle. Sí, un miracle acompanyat d’un ingrés a l’UCI per operar-se del cor.

Home, és un cas molt extrem...

Altra gent ho deixa perquè li costa molt qualsevol exercici, perquè té un esput lleig... I moltes dones, durant l’embaràs.

Tornen a fumar després del part?

És el més habitual. D’altres només redueixen el consum de tabac perquè pensen que això ja serveix per perjudicar menys el fetus.

I no és cert.

No. És un fals mite introduït per la indústria tabaquera. N’hi ha d’altres, com el de les cigarretes light.

No són menys dolentes?

No, perquè fas pipades més intenses i consumeixes la cigarreta fins al final. Amb les cigarretes light no disminueix el nivell de nicotina a la sang. El cos demana la nicotina i sense adonar-te’n la busques.

O sigui que hi ha dependència física, no és tot psicològic.

A partir de la sisena cigarreta de la teva vida, ets addicte. El cos del fumador canvia. Augmenta el nombre de receptors de nicotina, que reclamen més i més nicotina. I et quedes enganxat in saecula saeculorum, perquè els receptors no marxen.

Així, un fumador ho és tota la vida, encara que no fumi.

Una cigarreta el pot fer recaure. Passa molt al cap de cinc o sis anys.

Conec gent que fa 25 anys que només fuma dues cigarretes al dia.

Segurament tenen alguna característica genètica que fa que siguin més resistents a l’addicció. Però són un percentatge anecdòtic de la població. La resta ens hi enganxem i fumem entre 10 i 20 cigarretes al dia.

Vostè ha fumat mai?

Sí. I ho vaig deixar fa 31 anys, a pèl. Al segon intent, quan una de les meves filles tenia mesos.

O sigui que es pot deixar a pèl.

El 90% de la gent que ho deixa ho fa així. És un esforç, però passa el temps i al final oblides que fumaves.

Quins són els trucs psicològics?

Cada persona és un món. El tabac sembla dissenyat pel diable, té un efecte que tant pot ser estimulant com relaxant. I cadascú el fa servir d’una manera diferent. N’hi ha que el necessiten per concentrar-se, d’altres, per combatre els nervis, i d’altres, com a companyia.

Tabac com a animal de companyia?

Exacte. Gent que té un buit a la seva vida. Jo no puc fer miracles, però sí que puc fer que vegin el que els passa i que facin alguna cosa per trobar una altra companyia.

Ser exfumador deu ajudar a acompanyar els pacients en el procés.

Psicològicament, potser sí, perquè saps el que és, però no és imprescindible. En el meu cas el bucle és considerable perquè sóc un metge exfumador que té pacients metges i infermeres que volen deixar de fumar.

Com pot ser que encara ara hi hagi metges fumadors?

Ja... Com és que cardiòlegs, pneumòlegs o oncòlegs continuen fumant? Doncs perquè és un producte molt addictiu per les substàncies químiques amb què la indústria manipula la planta del tabac.

No haurien d’estar prohibides?

Fa molts anys que es comercialitzen, la indústria del tabac té molta influència i socialment el tabac està acceptat. La via és minimitzar-ne el consum i arribar a convertir-lo en un producte anecdòtic.

Els nens renyen els pares fumadors però els adolescents fumen.

És la franja d’edat més difícil. Dos dels meus fills fumen. La pressió social hi fa molt. I el tabac d’embolicar és un fenomen perillós. És més barat i creuen que és menys perjudicial, però no és cert. Sovint genera un nivell de nicotina a la sang superior.

Per què?

Perquè està mal preparat. El jove no sap posar el filtre, carrega massa la cigarreta i se la fuma fins al final.

¿I les cigarretes electròniques serveixen per a alguna cosa?

Sí, perquè els fabricants s’hi guanyin la vida. Però no s’ha demostrat que ajudin a deixar de fumar. A més, porten nicotina i no és clar que el vapor sigui innocu. Vam trigar moltíssims anys a descobrir que el tabac produïa càncer. Alerta amb les cigarretes electròniques.

stats