18/02/2013

Deixeu-me creure en la manipulació

2 min

Passi el que passi, peti qui peti, hi una constant als trending topics de Twitter els diumenges a la tarda: #Bonhumor.com i coses del mateix estil (si se'n pot dir estil). Per si no fos prou depriment aquesta franja horària de la setmana, només falta caure en la temptació de mirar-se els tuits que hi ha darrere d'aquests TT, que deuen respondre a alguna mena de negoci absurd que mai aconseguiré entendre. Ahir la polèmica sobre la politització o no politització del lliurament dels premis Goya ocupava la majoria dels TT amb alguna vinculació amb l'actualitat i amb la vida real. Fins i tot amb aquesta competència tan dura -no hi ha res com una bona bronca ben polaritzada i facileta per atreure els espectadors-, coses com #Bonhumor.com i #ReconozcoQue, inassequibles al descoratjament, resistien amb valentia al rànquing. Servien mercaderia que de tan casposa potser resulta que algú la considera vintage i tot. Pensades genials com: "Quin és el colmo dels colmos? Perdre un imperdible", o bé "El sexe és hereditari, si els teus pares no en feien tu tampoc en faràs", o bé "Què té dos ulls i cent dents? Un cocodril. I cent ulls i dues dents? Un autocar del Imserso", o bé "El meu pare creu en la reencarnació, per això en el seu testament s'ho ha deixat tot a ell mateix"... Millor que no continuï. Com que la generació dels TT és un misteri, confesso que necessito creure en una mena de mà negra vinculada a interessos empresarials foscos i desconeguts que provoca l'èxit d'aquestes parides a la xarxa. Que difícil que és suportar la idea que la gran eclosió de la tecnologia ha servit perquè aquests acudits lamentables siguin el que més interessa a la gent . Prefereixo construir-me la fantasia que aquest panorama és el resultat d'una manipulació. Contra la manipulació es viu millor, així no ens hem de fer responsables de res.

stats