03/03/2017

Democràcia contra el discurs de l’odi (encara que faci mal)

3 min
Esther Vera, Gavin Phillipson, Olga Jubany i Eric Heinze, ahir, durant la taula rodona que obria les jornades al CCCB.

BarcelonaQuè fas quan t’has passat la vida reclamant que no es condemni la manera de pensar de ningú i, de sobte, governes i et cal fer alguna cosa contra el discurs de l’odi que prolifera a les xarxes socials i que afecta greument determinats col·lectius? Només pots recórrer al dret penal en els casos imprescindibles i has de fer pedagogia: promoure el diàleg i la democràcia com a arma contra l’odi.

Així es troba Jaume Asens, advocat i tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania -entre altres coses- a l’Ajuntament de Barcelona. I aquest és l’esperit de les jornades Controla’t a les xarxes que ahir van inaugurar l’alcaldessa, Ada Colau, i el mateix Asens al CCCB. Colau va apel·lar a “la intel·ligència col·lectiva” per fer front a aquesta espiral d’agressivitat, xenofòbia, homofòbia i tot el que acaba en -fòbia que de la xarxa passa a la societat, si és que no és al revés. Qualsevol moviment pot alimentar el que no es vol alimentar però no fer res és permetre que creixi. Aquest va ser el dilema expressat per Colau quan es va referir a l’afer de “l’autobús d’aquest grup que no vull esmentar per no fer-ne propaganda”. Asens s’afegia després a aquesta preocupació. Amb el to discursiu habitual -que pot semblar dubitatiu però que és símptoma d’una necessitat permanent de plantejar-s’ho tot des de tots els angles-, el tinent d’alcalde va assenyalar les bondats -donar veu a qui no en tenia- i les maldats -escampar discursos que vulneren drets- de les xarxes. I alhora es va preguntar “quina eficàcia tenen les mesures de prohibició” en aquests casos. “Geert Wilders està aprofitant la persecució per convertir-se en víctima”, va advertir.

Les preguntes que va deixar Asens flotant en l’ambient en una sala plena de gom a gom van ser respostes en la primera taula rodona, Les prohibicions del discurs de l’odi: una amenaça per a la llibertat d’expressió?, moderada per la directora de l’ARA, Esther Vera. “La llibertat d’expressió, com la pau, no són èxits que puguem donar per garantits”, va alertar Vera, abans de donar la paraula a Gavin Phillipson, professor de la Universitat de Durham; Olga Jubany, de la Universitat de Barcelona, i Eric Heinze, de la Universitat Queen Mary de Londres.

Jubany va ser qui més va insistir en la necessitat de fer alguna cosa contra la dinàmica actual. “Si ni es denuncia, hi ha una normalització del fenomen. De fet, ja hi ha molts immigrants que consideren inevitable el discurs de l’odi i que hi han de conviure, però expressen un dolor profund”, va assegurar.

Els dubtes sobre les mesures els van posar sobre la taula els dos britànics, amics i coautors d’alguns llibres, tot confessant “alguns desacords” amb gran cordialitat. Phillipson, circumspecte però sense passar-se, va advertir dels perills d’una legislació antiodi que “podria ser una discriminació per si mateixa” i que sovint deixen fora determinats col·lectius. “No solen emparar els discapacitats, i alerta amb la putafòbia”, va afegir trencant el to acadèmic. Aquest apunt va donar pas al seu col·lega, un ponent que va provocar somriures i rialles, però que tenia moltes coses a dir. Per a Eric Heinze, la llibertat d’expressió és el que distingeix un estat democràtic i el que diferencia un sistema democràtic d’un de simplement liberal. “En una autèntica democràcia ningú pot ser exclòs del discurs públic pel seu punt de vista, encara que sigui erroni”, va anunciar. “Fa mal. Què m’heu de dir, a mi? Soc jueu i gai, molt gai. Soc gai des que tenia dues setmanes!”, va deixar anar. Amb el públic ja ficat a la butxaca, va tornar a posar-se seriós per recordar que un sistema democràtic planta cara a la discriminació -sempre que no s’arribi a extrems delictius en què calgui el dret penal- amb l’educació dels nens: “Un sistema democràtic corregeix, no castiga”.

stats