Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Justícia poètica a Twitter

La llei preveu les sentències de conformitat i les premia amb una reducció substancial de les penes. És un mecanisme per estimular el reconeixement de la culpa i la col·laboració amb la justícia i estalviar processos llargs i cars al contribuent. La teoria sembla raonable. La pràctica ens demostra que només aprofiten aquesta possibilitat legal els més ben preparats per defensar-se: els que poden pagar-se els millors advocats per embolicar la troca fins a un punt que la mateixa fiscalia prefereixi un pacte. Per arribar-hi, s'organitza un mercadeig descarat davant dels nassos dels jutges, que, si hi ha acord, es limitaran a completar el tràmit. Després, amb tota la barra, els condemnats per conformitat presenten la sentència com un tecnicisme que no demostra en absolut la seva culpabilitat. Això és el que ha passat amb el cas Pallerols. Però no s'acaba aquí. Les coses ja no són com fa vint anys. Ara el cas continua a les xarxes socials: és un camí de demagògia (potser) però és l'únic camí que queda. Deixant de banda que de vegades la demagògia, la caricatura i altres versions de l'exageració són la via per arribar a la veritat, s'hauria de discutir si és mes demagògic titllar els polítics de corruptes i ficar-los tots al mateix sac -cosa freqüent a la xarxa- o bé administrar justícia de la manera que es fa i pretendre que és una cosa digna. Al final, i malgrat la grolleria i el traç gruixut, hem d'anar a buscar la justícia poètica a Twitter perquè no la trobarem enlloc més: no n'hi ha als tribunals ni tampoc la sabem aconseguir a les urnes, un fet que seria inexplicable sense el sistema electoral de llistes tancades i bloquejades que la classe política perpetua i que no els obliguem a canviar. Per això, l'únic consol és desfogar-se tuitejant bromes, ironies i sarcasmes que, per molta raó que tinguin, no serveixen per a res. Pobres de nosaltres. O burros de nosaltres.