Moralitzar el capitalisme perquè no acabi sent un zombi

BarcelonaEl capitalisme ja no pot comptar amb el vell enemic que tan útil li va ser mentre va durar: el comunisme. Passat el dol, busca algun mecanisme que el salvi del desastre al qual l’empenyen les seves pròpies forces internes. És la tesi que va ser defensada ahir al Cercle d’Economia, on la presentació de l’últim llibre del seu anterior president, el catedràtic Antón Costas, va omplir la sala de gom a gom i va reunir en una mateixa taula el professor de l’Iese Alfred Pastor, l’escriptor i pensador Josep Ramoneda i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró. Escrit amb Xosé Carlos Arias i publicat per Galaxia Gutenberg, La nueva piel del capitalismo és una reflexió sobre què ha de fer aquest sistema econòmic per sobreviure o, com va dir Giró al final del col·loqui, “per no acabar sent un zombi”.

L’obra “es pregunta si és possible la moralització del capitalisme”, segons va anunciar Ramoneda com a presentador de l’acte, tot i que no creu en aquesta possibilitat -“El capitalisme mai es posarà límits ell mateix”- sinó només en la força que sigui capaç de desplegar la democràcia, “o sigui, la política”. També Pastor va avisar que “el mercat no proporciona les regles del joc que calen ni ho pot fer”. Aquest va ser l’estira-i-arronsa amb to de gentlemen que van mantenir Costas i Ramoneda, mentre que Giró -representant, al cap i a la fi, d’una entitat financera, encara que a través de la seva obra social- anava llançant advertiments com ara que “fins i tot sense pobresa la desigualtat té efectes tòxics en una societat”. “Marxo pensant si Giró s’ha fet de Podem”, li deia una assistent a un altre al final de l’acte. Uns instants abans, Costas, agafant el braç de Ramoneda -per fer-li entendre “Estem dient el mateix”-, havia deixat clara la seva recepta: “Durant els anys 50, 60 i 70 el capitalisme va funcionar raonablement per por del comunisme. ¿Hem de tornar a inventar el comunisme? No! Hem de tenir un mercat amb regles, un estat amb eines i una societat exigent. I això és el que som nosaltres”. I assenyalant cap a la primera fila del públic, on seia Joan Coscubiela -a poca distància de Miquel Iceta i d’Antoni Fernández Teixidó-, va etzibar-li: “Progressistes, a les trinxeres!”