Pena de Twitter per a Mou

Diuen els entesos que el Comitè de Competició no sancionarà Mourinho per l'agressió a Tito/Pito Vilanova. Com que l'àrbitre no la va fer constar a l'acta -s'entén que no la veiés, amb el garbuix que hi havia-, per al reglament és com si no hagués passat res. Una normativa que no té en compte que la tecnologia permet veure el que no veu l'àrbitre, no ja després del partit sinó en el mateix moment. Mourinho va ficar un dit a l'ull de Vilanova, que s'hi va tornar amb una cleca. Ho va veure tothom i després s'ha tornat a veure una vegada i una altra. I les autoritats futbolístiques fan veure que no ha estat res. L'àrbitre no en va prendre nota, ergo això no ha existit. El debat s'ha produït altres vegades i la decisió sempre ha estat la mateixa: aferrar-se a un reglament superat i mirar cap a una altra banda. Segur que és molt complicat decidir quan, com i per què s'ha d'utilitzar la tecnologia, que en alguns casos -no en el cas de la Supercopa- comportaria revocar una decisió arbitral que afectaria el resultat del partit. La revisió seria tan difícil que les autoritats esportives prefereixen atrinxerar-se en una norma rovellada. Només queda, per tant, el que normalment s'anomena un judici paral·lel, que és el que fan els mitjans de comunicació i que en aquest cas no és paral·lel perquè és l'únic. Els mitjans i, sobretot, les xarxes socials avaluaran cada vegada més aquests casos, els agradi o no als senyors del reglament. I Mourinho ja té la seva pena de Twitter, a falta de cap sanció oficial. Tanmateix, a qui li agradi l'esport li hauria de preocupar el que comporta aquest enrocament: el desprestigi creixent de l'esport d'elit i de les autoritats responsables, que sembla que només hi siguin per generar tuits, hashtags i trending topics.