Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Twitter: avantguarda o miratge?

Nit de tardor a Barcelona. Un taxi circula amb una emissora no identificada sintonitzada a la ràdio. Parla algú que sembla Josep Lluís Núñez i la passatgera pensa: "Quina imitació tan ben feta!" Error. A poc a poc -la situació és tan delirant que li costa ser conscient de la realitat- la passatgera es rendeix a l'evidència que parla el Núñez de veritat i que li estan fent una entrevista sobre com va viure el segrest de Quini, que és a l'estudi amb el locutor, escoltant l'expresident del Barça a través del telèfon. L'homenet diu coses tan emotives que la passatgera gairebé se l'enduria a casa. Estaria commoguda si no estigués escandalitzada: aquest iaio tractat amb tendresa per l'emissora de ràdio no identificada està condemnat a sis anys de presó -pendent d'un recurs- pel cas Hisenda. Com és possible aquesta benevolència amb un dels condemnats per un afer de corrupció? Dies després detenen Díaz Ferrán i la xarxa bull, trona i descarrega tota la ràbia social esperable en una societat castigada, indignada. Ara mateix Díaz Ferrán sembla un dolent de manual -com Millet- i el seu cas ha esclatat en el pitjor moment possible. Per això a Twitter és TT i s'hi troben crítiques, insults i sàtires de tota mena. El cas és que aquest dolent de manual és producte d'una societat ara molt ferida però que ha tolerat la corrupció massa temps. Si hi ha corruptes i aprofitats de coll blanc -un tipus de delinqüència que no té res a veure amb la d'un atracador drogoaddicte- és perquè fins ara han percebut que aquí es permeten coses que en altres països com Dinamarca i Suècia són molt més castigades socialment. Per tant, ¿tot aquest soroll a Twitter -una eina que no teníem abans, quan ens havíem de conformar amb el bar de la cantonada per malparlar dels poderosos- és l'avantguarda d'una nova mentalitat o bé un miratge inútil i frustrant?

PUBLICITAT
PUBLICITAT