29/12/2011

Ens deixem revolucionar

2 min

Descobreixo en un tuit de @janquim sis llibres sobre Twitter. La literatura que ja ha generat aquest invent és molt més extensa, però ensopegar amb aquest recull comentat té la seva gràcia. Sobretot perquè n'hi ha un que es titula Twitter en una setmana , com si fos un curs d'anglès de supervivència. Segur que és útil, Déu me'n guard de passar-me de sarcàstica, sobretot perquè no l'he llegit. Però em meravella que una eina de microblòguing doni per a tant. I el que se la va inventar deu estar igual de sorprès, encara que ho negui -si ho nega- o que s'ompli la boca de grans frases que expliquin el fenomen -si ho fa.

És innegable que el coi d'invent ha revolucionat la comunicació o que almenys ho sembla. Però segurament és perquè ens deixem revolucionar fàcilment: els humans tenim una mena de desfici per deixar-nos fascinar per novetats, ídols del tipus que sigui, que és terreny adobat per a aquestes fal·leres. Hi ha gent que es fa fanàtica de Twitter com n'hi ha d'altra que es fa budista: tothom (?) necessita creure en alguna cosa. I com que els adeptes necessiten una bíblia, de seguida sorgeixen els gurus disposats a escriure'n, sobre Twitter i sobte el que calgui.

No obstant això, també se'ls ha d'agrair que pensin en totes aquelles ànimes esgarriades que no saben què regalar per Nadal o quan toqui. Al final, sense posar en dubte la utilitat -per ara- del coi de xarxa social de piuladors i la importància de conèixer-la i dominar-la, la qüestió és si tenim alguna cosa a dir tot el dia i cada dia de l'any. Tant d'aprendre el com, ens anem buidant del què, ens repetim com a lloros i ens imitem els uns als altres com els micos. Això sí, si us plau, no deixeu de seguir-me, que algun dia tindré alguna cosa a dir i llavors voldreu ser-hi, no us ho perdeu. I em quedo tan ampla.

stats