Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Una generació de tarats amb 'smartphones'

Cada generació té les seves coses, i els que tenim entre 30 i 45 anys no ens quedem curts com a carn de psicòleg. Aquest cap de setmana ha tornat a produir-se un fenomen que es dóna de tant en tant. Es veu que dissabte es va espatllar el WhatsApp durant unes horetes. Ni tan sols sé si va afectar tots els usuaris, perquè jo -dia extraordinari de gran fortuna- vaig estar bona part de la tarda sense ni mirar-me el mòbil. Però a Twitter s'havia organitzat un sidral de queixes perquè no funcionava aquest servei, que no paguem o pel qual en algun moment vam pagar una quantitat inferior a un euro. Els més assenyats feien broma sobre la suposada fi del món vaticinada pels maies: per sort, el sentit de l'humor no s'arriba a perdre mai del tot. Però darrere d'aquestes bromes i, per descomptat, darrere d'altres tuits menys lúdics, hi havia l'ansietat del que està acostumat a una connexió permanent, absoluta i amb garantia de resposta immediata, que la perd durant unes hores -només en un dels canals, n'hi ha d'altres!- i que ho paeix fatal. Coetanis meus, ¿heu pensat que quan érem petits -tampoc fa pas tants anys- ens quedàvem sense llum a casa cada dos per tres? A Barcelona, trigava hores a tornar. A segons quins racons del país encara devia ser pitjor, i no vull ni saber què els passava amb el telèfon. O sigui, que som una generació que hem passat de considerar normal tenir espelmes a mà -qui té espelmes a mà ara, si no és per a nits romàntiques?- a desesperar-nos una tarda de dissabte que no tenim WhatsApp. No sóc precisament un model pel que fa a la meva capacitat de desconnexió -gairebé nul·la- i per aquesta raó puc dir-ho, perquè no és cap atac, sinó una autocrítica: som una generació de tarats armats amb smartphones que a vegades semblem aliens al que veritablement mereix la nostra ira.

PUBLICITAT
PUBLICITAT