La importància d'estar mort

Fa dies que ensopego amb Oscar Wilde. Me n'han fet llegir un llibre -una adaptació per a estudiants- a classe d'anglès, al TNC estrenen un musical basat en la mateixa obra -El crim de Lord Arthur Savile- i ahir Oscar Wilde era TT a Twitter Spain. Si et tornes a remenar els trending topic després d'uns dies de no fer-ho, el xoc -amb l'estupidesa humana- és brutal. I encara hi ha ingenus que, en veure el nom de l'autor irlandès dalt de tot dels TT, s'han fet il·lusions. Han pensat: "Avui hi ha nivell". I hi han entrat amb els ulls brillants. Però resulta que tot plegat són unes quantes frases cèlebres suposadament de Wilde -n'hi ha alguna que ho és de veritat- i una gran empastifada de bestieses. Per descomptat, no fan riure ni res que s'hi assembli. "He vist el TT d'Oscar Wilde i he recuperat la fe en la raça humana. Després he vist les ximpleries que diuen per aquí i m'ha passat [la fe]", deia un dels ingenus. "Marica l'últim. Firmat: Oscar Wilde", deia un dels ximples. "Et fotré dues hòsties, pallasso. Firmat: Oscar Wilde", ho millora un altre. Les escasses piulades amb una mica d'enginy queden tapades per la porqueria. És un dels molts exemples que mostren com es malbarata l'oportunitat que podrien ser les noves tecnologies. "Si Oscar Wilde hagués volgut fer cèlebres les seves frases, s'hauria obert un [compte de] Twitter", diu un dels que val la pena llegir. I és cert: l'autor, que lluitava contra totes les versions de l'estupidesa i que no tenia a l'abast mitjans de comunicació de masses, hauria pogut fer molta feina utilitzant la xarxa. O no, perquè més aviat sembla que el que s'hi troba són els comentaris que en l'època de Wilde es devien sentir a les tavernes. Ara els clients d'aquests locals tenen un smartphone. Més que preocupar-nos per l'aparició de l'escletxa digital, potser hauríem de patir per la persistència de l'escletxa cultural. Sort que Oscar Wilde és mort.