DEBAT
Misc 12/04/2016

“La sobirania que talla el bacallà és la nacional”

El cicle 'Una República Catalana i l’ideal federal' es tanca amb un col·loqui sobre 'Classes populars i sobiranies'

i
Sílvia Barroso
2 min
Rodríguez, Llansana, Asens, Nuet, Rovira  i Subirats.

BarcelonaSi has d’anar a un debat sobre el procés –ara ja un gènere per ell mateix– el primer que fas és mirar la llista de ponents. Avalues si serà una batalla campal d’estil tertulià o un avorriment, o bé si pot resultar estimulant intel·lectualment. Si hi trobes el nom d’un dels professors que no et feien adormir a la facultat penses que potser en trauràs alguna cosa. Així es presentava aquest dimarts el col·loqui Classes populars i sobiranies, que tancava el cicle Una República Catalana i l’ideal federal, organitzat per les fundacions d’ERC, Josep Irla, i d’EUiA, L’Alternativa.

Sobirania o sobiranies?

El professor en qüestió era el catedràtic de ciència política Joan Subirats, encarregat d’obrir el col·loqui i de garantir-ne l’altura. No ho va tenir difícil perquè tots els assistents hi anaven mentalitzats, preparats per discutir si en el “moment zero” en què es troba Catalunya i en què tot esà per fer -dit per Marta Rovira, secretària general d’ERC- s’ha de buscar la gran sobirania nacional catalana o bé les sobiranies nostres de cada dia: l’alimentària, la tecnològica, l’energètica...

Després d’una introducció d’història política de Joan Subirats tocava mullar-se. Tothom clavat a la cadira. Un moment de silenci expectant A veure qui gosava rebaixar el nivell. ¿No has anat a un debat amb (quasi) totes les sensibilitats de les esquerres sobiranistes (excepte la CUP)? Doncs et concentres i t’hi esforces.

Els ponents, un darrere l'altre, van anar exposant els seus matisos i llançant propostes per “eixamplar” -tot i que Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium, ens va renyar a tots per aquest verb, que no serveix, que s’ha de substituir per “compartir”- la base social del procés. Joan Josep Nuet (EUiA) i Jaume Asens (tinent d’alcalde de Barcelona), cadascú a la seva manera, van defensar la necessitat buscar per al procés català a complicitat dels espanyols que volen canviar Espanya: Podem i IU, se sobreentenia. Nuet insistia que l'esquerra catalana "s'ha de treure la son de les orelles" per atraure "les classes populars, que ara no hi són i que no se n'adonen que seria la manera d'empoderar-se".

El debat es va anar cargolant i cargolant fins a arribar al final de la taula fet un tirabuixó. Allà esperava disciplinada el ponent número sis: José Rodríguez, responsable de xarxes socials de la UGT. Sense manies, es va girar cap als altres i els va deixar anar que no ens podem “complicar la vida amb debats tan sofisticats com analitzar si hem de buscar la sobirania alimentària o l'energètica”. Que "la sobirania que talla el bacallà és la nacional”, que "necessitem un estat, perquè un estat és una eina i la gent ho té molt clar". I tot això dit desacomplexadament per “un que ve de Ciutat Meridiana i que va marxar del PSC per alguna cosa”.

stats