Publicitat
Publicitat

ESTIU DE LLIBRES

‘Lèxic familiar’

Es veu que, de petita, jo era una nena amb molta fantasia. La meva mare ho deia així davant de les visites; a mi em deia, senzillament: “Eres una nena molt mentidera”. A casa sovint es recordava el cas d’una amigueta que vaig tenir, molt ingènua, que es creia fil per randa les meves mentides. La Sílvia té una vareta màgica que funciona. La Sílvia veu el dimoni a dins del pou de casa els avis. En aquesta ocasió, els seus pares es van haver d’abocar al pou i assegurar a la nena que no hi veien res. La nena, ben convençuda, va dir: “És que la Sílvia hi veu més!”

Aquesta frase, amb els anys, ha esdevingut un clàssic a la meva família, una bona manera de prendre’m el pèl i de fer broma quan consideren que exagero alguna cosa o que n’endevino per intuïció alguna altra. “És que la Sílvia hi veu més!”, diu algú. Forma part del nostre codi.

És allò que Natalia Ginzburg, la gran Natalia Ginzburg, en diu lèxic familiar : “Una d’aquelles frases o paraules faria que ens reconeguéssim l’un a l’altre en la foscor d’una cova o entre milions de persones. Aquestes frases són el nostre llatí, el vocabulari dels nostres dies passats, són com jeroglífics dels egipcis o dels assiriobabilònics: el testimoni d’un nucli vital que ja no existeix, però que sobreviu en els seus textos, salvats de la fúria de les aigües, de la corrosió del temps. Aquestes frases són la base de la nostra unitat familiar, que subsistirà fins que romanguem en el món, recreant-se i ressuscitant en els punts més diversos de la terra”.

Lèxic familiar és una novel·la imprescindible, una bona porta d’entrada a la magnífica literatura d’aquesta autora italiana. El retrat d’una família normal fet a partir del vocabulari creat a base d’històries familiars cent vegades repetides.