24/02/2017

A l’aigua!

2 min

Un amic escriu una entrada a Facebook per anunciar que, després d’una vida plàcida i raonablement feliç, està en disposició, ara que fa quaranta-cinc anys, de fer realitat un desig que neix de les profunditats del seu ésser i que resulta vital per a ell, per ser ell mateix. Anuncia que a partir d’ara abocarà tota la seva força i energia a aquest projecte, allunyat del que fins ara ha estat la seva trajectòria professional. Ho proclama convençut i entusiasmat. Feliç.

Li faig arribar la meva enhorabona per l’aniversari, per la clarividència i per la possibilitat de triar. I tot d’una m’adono que la vida, entesa com un intent de donar sentit al nostre pas, més aviat breu, per aquest món, deu ser això. Arribat el moment de la maduresa, avaluar els anys viscuts, fer una mica de balanç i detectar què ens aporta -enmig dels entrebancs i sotracs inevitables per a tothom- algunes engrunes de felicitat. Qui diu engrunes diu grans de raïm. O cançons o fotografies o abraçades o què sé jo. Potser cuinar arròs a la cassola per als nets, o fer una revista de paper ara que representa que tot ho hem de llegir a la pantalla, o apuntar-te a una coral sabent que et faran molta mandra els assajos nocturns, o tenir el valor de deixar el negoci familiar, la ciutat on vas néixer, els amics del barri. O deixar la vida que t’havies fabricat i tornar a freqüentar els vells amics, tornar al poble, instal·lar-te a la casa dels avis.

Es tracta, ras i curt, de saber què et podria fer una mica més feliç. O què podria aportar llum als colors esllanguits de la teva vida. I un cop assenyalat clarament l’objectiu, tenir el dret d’escollir i, sobretot, el coratge per exercir aquesta llibertat.

Triar. Que poc que el conjuguem, aquest verb! Potser ho hem fet en tres o quatre ocasions realment importants. Hem triat un ofici, una persona (que després potser hem triat deixar), tenir fills o no. No gaires coses més. Després, la nostra vida ha entrat en un remolí que ens xucla, la rutina, el brogit, el dia a dia, les responsabilitats, l’agenda, els compromisos. Massa soroll i massa contaminació per poder exercir serenament la llibertat de triar.

L’elecció cal fer-la serenament, amb coneixement de causa i sense pressions. Saber, com diu la gent, si hi ha aigua a la piscina abans de llançar-t’hi, això sí. Ara, comprovat això, que no et faci por l’altura del trampolí, ni t’entri aigua al nas ni el clor t’irriti els ulls. Fes un pas enrere, un petit bot i... a l’aigua!

stats