Obra mestra

Diu el meu estimat Jovanotti que la seva “ ragazza è magica ”. Intento traduir-ho i sé que la paraula adequada en aquest cas seria xicota. Però com em costa, que poc que m’agrada... Poseu-hi xicota, o noia, o dona, o parella, doncs, el que vulgueu. El cas és que, en aquesta cançó d’amor, el músic italià diu que aquesta noia té poders sobrenaturals, com ara aquest: “ trasforma un pomeriggio in un capolavoro ”. Es a dir: transforma una tarda en una obra mestra.

A banda de la bellesa d’aquesta declaració d’amor, la cançó em fa rumiar. És del tot cert que hi ha persones que tenen aquesta gràcia, aquesta qualitat, aquest talent. Persones que saben veure sempre el costat brillant de la vida, saben trobar la manera de convertir l’activitat més avorrida en una aventura plena de sorpreses. Són els que detecten la bellesa d’un cel que prepara la tempesta i t’ho fan notar, els que et fan sentir una cançó que, com una bona banda sonora, engrandeix l’escena que tens davant dels ulls i que potser t’hauria passat per alt.

Aquesta gent, els màgics -en paraules de Jovanotti-, solen tenir una intel·ligència desperta, un sentit de l’humor que mai no s’acaba i, sobretot, una empatia a prova de bomba. I segurament és aquesta combinació explosiva la que els fa créixer i aconseguir que una tarda previsible acabi sent una meravella com n’hi ha poques, una peça única.

Des del mes de setembre passat, en Roger de Gràcia em convida cada setmana a casa seva, a l’ Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio, per dedicar una estona al món de la creació. Són uns minuts de ràdio plens de paraules i d’idees, amb espurnes que il·luminen la grisor dels dies normals. Moltes d’aquestes tardes de dimarts han acabat convertides en petites joies per emmarcar, gràcies al seguit de creadors que han passat per aquesta secció que anomenem La muntanya màgica.

I ara que ja n’hem viscut una pila, us puc dir que he arribat a una conclusió, que hi ha una regla que no falla: l’empatia, simpatia i naturalitat del creador és directament proporcional al seu talent i al seu prestigi. En general, els creadors som bona gent, això és veritat. I som, sobretot, agraïts quan algú demostra interès per la nostra feina. Però m’ha sorprès constatar que els que considerem Els Millors encara ho són més. Són com la ragazza magica de Jovanotti: transformen una tarda de dimarts en una obra mestra.