03/02/2017

Pobre Phil!

2 min

Una estrella de la música va a la presó per un delicte de blanqueig i, quan en surt, l’entrevisten en un programa de màxima audiència i no anomenen per res aquest fet. És més: entra el seu fill per telèfon i diu que ella és un exemple, com a artista i com a persona. El presentador riu i li fa la gara-gara.

Una periodista que volia ser mare va aconseguir-ho gràcies a la donació d’òvuls i ara té bessons. Acostumada com estava a fer periodisme “vivint en primera persona la notícia”, va convertir el seu embaràs i el naixement dels seus fills en un programa de televisió. Ara es queixa amargament que ningú no li havia dit que la maternitat requereix un sacrifici “estratosfèric”. I és que aquesta experiència dura més de vint-i-un dies...

En un xou televisiu hi apareixen unes nenes petites, molt petites, vestides i maquillades com objectes sexuals en miniatura, i executen una coreografia que clama al cel. Els pares i mares s’ho miren, eufòrics i bavejants, des de la grada del públic, i quan espero que el programa les enviï a casa de pet, el “tribunal” -fins i tot hi ha el personatge del jutge implacable- aplaudeix el numeret de les nenes -especialment destaquen la gràcia de la més petita, de sis anys-, i els dona la seva aprovació unànime.

El flamant president dels Estats Units, que cada vegada que miro les notícies de bon matí em fa pensar que encara no m’he despertat i que estic vivint un malson, puja cada dia un graó més en l’escala de la provocació i la indecència, i les primeres enquestes indiquen que la seva popularitat s’enfila al mateix ritme.

Els escortes de la líder ultradretana francesa Marine Le Pen agredeixen un periodista que ha fet una pregunta “incòmoda” a la política. Fa només uns dies Trump es negava a contestar al representant d’un mitjà de comunicació que considera hostil. Potser sí que el periodisme que ens acabarà quedant és el de Pablo Motos.

Una colla de nens de dotze anys de “bona família” es dediquen a intimidar una noia d’una altra raça al transport públic i cap dels presents reacciona. Una regidora musulmana denuncia insults racistes pel carrer i el polític que va fer campanya amb un eslògan clarament xenòfob l’acusa d’alterar la convivència.

No m’estranya que la marmota Phil, veient aquest panorama, hagi tornat a ficar-se dins del cau, espantada. Estic per acompanyar-la cap dins.

stats