Publicitat
Publicitat

El dolor

He pensat en aquests dos germans, de quatre i sis anys, que han trobat la mort més paorosa a la seva pròpia llar

La terrible desgràcia que ha passat aquesta setmana al barri del Besòs, aquestes dues criatures mortes en un incendi a casa seva, m’ha trasbalsat, com suposo que a tots vosaltres. He pensat en aquests dos germans, de quatre i sis anys, que han trobat la mort més paorosa en l’àmbit que hauria de ser més acollidor i protegit, la seva pròpia llar. I encara he pensat més en els seus pobres pares, en el dolor insuportable que deuen estar patint i que segurament patiran la resta de la seva vida.

I he pensat, molt, en el germà petit, aquest nen de dos anys que està ingressat greu a la Vall d’Hebron. Li espera un sofriment físic horrorós i probablement algunes seqüeles estètiques que li faran la vida més difícil. I li espera, també, un esforç sentimental considerable per entendre i acceptar que tenia dos germans a qui, gairebé segur, no recordarà. És fàcil d’imaginar que la violència de les flames pugui omplir els seus malsons de terror.

Els fets m’han portat a la memòria dues novel·les que em van esgarrifar i entusiasmar a parts iguals. En totes dues un infant vivia aquesta situació de què estem parlant: els germans grans, aquells que haurien de ser companys de joc i models a seguir, aquells que haurien de confessar-te trucs per escapolir-te de la pressió paterna i que t’haurien de fer descobrir abans d’hora músiques, lectures i pel·lícules d’adults, aquells que t’haurien de protegir i de fer enfadar, no hi són. Han desaparegut per culpa d’una tragèdia.

La primera d’aquestes novel·les és Àlbum de família, de l’escriptora holandesa Renate Dorrestein, que es va basar en una notícia llegida al diari per escriure-la. Els fets tràgics que constitueixen el nus de la novel·la són terribles: un vespre, la policia entra en una casa i hi troba un matrimoni i tres dels seus fills morts, amb bosses de plàstic lligades al cap. Al soterrani, els dos nens que han sobreviscut -una nena de dotze i un nadó- s’abracen i ploren, terroritzats. A partir d’aquí, la novel·la ens obliga a capbussar-nos en la història d’aquesta família, de la mà d’aquella nena de dotze anys que va sobreviure a la tragèdia i ara, ja adulta i a punt de tenir el seu primer fill, prova de superar-ho.

La segona novel·la que he recordat amb la tragèdia del Besòs és Una dona difícil, de John Irving, sobre aquella nena que creix en una casa plena de fotografies dels dos germans que no ha conegut perquè van morir, essent adolescents, en un accident del cotxe que conduïa el seu pare.

Són dues obres literàries que us faran viatjar al centre del dolor. Però que us recomano.