Aquell infant
Mira que guardo poques coses. Una vida plena de trasllats m’ha acabat convencent que és millor anar deixant llast pel camí. Només guardo perles i pedres precioses (la foto dels rebesavis, la carta d’amor del meu pare a la meva mare, el dibuix del meu fill, l’entrada del concert de Queen... coses així), i tot plegat ocupa un petit racó a l’altell de l’armari, que remeno de tant en tant, en tardes de nostàlgia.
Aquesta vegada la troballa ha estat fortuïta. He obert l’altell per veure si, en un últim intent desesperat, hi trobava una bossa de roba d’estiu que, fets tots els canvis d’armari, no apareixia enlloc. I no ha aparegut (misteris sobrenaturals de les cases). En canvi, he ensopegat amb un arxivador que havia quedat arraconat al fons de tot i que feia anys, dècades, que no obria.
I allò sí que era el veritable cofre del tresor dels pirates! Hi havia un full amb la felicitació que m’havia fet el gran (quan era molt petit): “Eniversari de la mare: que uapa quets mara. Pero que bella quets mara. Ets molt belleta ia tens 41 anys!!!”
També hi havia un expedient escolar del meu cinquè d’EGB, quan tenia deu anys. A l’apartat d’ Indicaciones de los rasgos personales más destacados hi diu, escrit per la meva mestra: “ Muy desordenada, sucios sus trabajos. Escribe y redacta muy bien ”. I, a continuació, a Intereses : “ Aficionada a la lectura ”. Doncs això. Que als deu anys ja era com ara.
M’imagino que qualsevol de nosaltres, als deu anys, ja havíem manifestat alguns trets de caràcter que indicaven ben a les clares quina mena d’adult seríem. La nostra personalitat, els nostres gustos, les nostres inquietuds, resumides en un parell de frases: és desordenada i li agrada llegir i escriure. Si m’hagués de definir ara en dos conceptes, crec que aniria a parar allà mateix.
¿Vol dir que tot el que hem après a casa, a l’escola, a la universitat, a les feines que hem tingut, no ha modificat pràcticament gens el nostre tarannà? Per més que hi dono voltes, no sé si això és bo o dolent o simplement curiós. Llavors veig l’enunciat Informe sobre comportamiento del niño en casa y otros datos facilitados por la familia. El meu pare escriu: “Es dócil y cordial, demuestra interés por los asuntos familiares. Es imaginativa, distraída y lenta en sus tareas”. Per fi veig en què m’han canviat els anys i aquesta vida atrafegada que portem! Ara soc expeditiva, faig les coses de pressa i no em puc permetre ser “distraída ”. Em fa una mica de pena.
