06/01/2017

Passat festes

2 min

M’han explicat el cas de la R. Té seixanta-dos anys i en fa trenta-vuit que està casada. Els fills -tres- ja viuen en parella, dos a Barcelona, la tercera a Londres. Ja té dos nets. Aquest any, per Nadal, va preparar un aperitiu variat i abundant, amb els imprescindibles dàtils amb bacon que li agraden al mitjà. Havia parat una taula que feia goig de veure, amb tovalles de fil blanques -les que va brodar ella mateixa per al seu aixovar- i la vaixella que va heretar de la seva mare. El centre de taula l’havia fet ella mateixa, amb espelmes vermelles de diverses mides i una mica de grèvol, amb les fulles verdes i lluents, les punxes ben marcades, com si s’haguessin de defensar d’alguna cosa.

Va servir l’escudella que havia fet el dia abans amb dues olles grosses que només feia servir aquest dia i que havia hagut de baixar de l’altell. Havia fet el brou amb les verdures -col, pastanaga, patata, porro i api-, les carns -gallina, vedella, xai, porc- i un tros de sagí per emblanquir-lo.

A la pilota hi havia afegit pinyons i un polsim de canyella, tal com li havia dit que ho feia la veïna de dalt. En el moment de seure a taula havia fet broma amb aquell vídeo que corria per internet, d’un cinturó que lligava les mares a la cadira perquè no s’aixequessin ni una vegada durant el dinar de Nadal. Tots havien rigut, però tot seguit el net va demanar aigua i ella es va aixecar, i després algú va notar que faltava un tovalló, i es va tornar a aixecar, i així una pila de vegades. Pràcticament no va menjar-ne, d’escudella, perquè entre tant anar i venir li havia marxat la gana.

En acabat, va servir la safata dels torrons, que havia tallat en bocins petits a primera hora del matí, quan encara no clarejava. Hi havia afegit neules de xocolata blanca perquè sabia que al net gran el tornaven boig. Amb el cava, el seu home havia fet un brindis “perquè l’any que ve siguem més”, i havia picat l’ullet a la noia, que havia protestat entre rialles. Ella, mentrestant, pensava que, si la família continuava creixent, haurien de canviar la taula.

La nit de Cap d’Any havien d’anar a sopar a casa d’uns amics, però els fills li van demanar si es podia quedar els nens a dormir. (Amb els nos s’hi ennuegava: li quedaven travats a la gola i no li acabaven de sortir.) Només faltaven deu minuts per a les dotze quan es va adonar que s’havia descuidat de comprar raïm. El marit va rebufar.

L’endemà va marxar de casa. Havia deixat una nota que només deia: “Any nou, vida nova!”

stats