18/11/2016

Els ulls d’Anna Frank

2 min

I així estem: observant alarmats com allò que ens pensàvem que no tornaria a passar mai pot acabar passant-nos a nosaltres. Com el món que coneixem, ple de defectes però escarmentat i, per tant, al·lèrgic a la guerra, pot desaparèixer sobtadament davant dels nostres ulls estupefactes.

Hem llegit tantes novel·les, hem vist tantes pel·lícules sobre la guerra -la Gran Guerra, la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil, el Vietnam, els Balcans-, hem fet tantes anàlisis de com va arribar a passar, tantes reflexions sobre les causes i les conseqüències... que ens pensem que ho sabem tot. Sabem per què Hitler va arribar al poder, els errors que el van deixar avançar, les actituds que calia no repetir per evitar monstruositats com l’Holocaust. Ens hem escruixit amb els testimonis: la mirada innocent d’una nena, els terrorífics sofriments dels camps d’extermini, el dolor dels supervivents.

Els estudiosos ens han explicat com es cova l’ou de la serp i ens pensàvem que el detectaríem i seríem capaços d’esclafar-lo a temps. Ens pensàvem que ho sabíem tot.

I, entrat el segle XXI, ens adonem amb impotència que ja tornem a ser-hi. Que creixen els populismes més perversos arreu del món, que la nostra societat -teòricament educada i llegida- torna a reaccionar passivament davant de les crisis humanitàries més ferotges. Tenim la certesa que el planeta mateix està en perill de mort i ens en desentenem. La indiferència, que deriva de l’egoisme recalcitrant de l’ésser humà, torna a instal·lar-se entre nosaltres. Aquí la tenim, escarxofada al sofà, davant de la tele.

Em vénen al cap les pàgines de La paraula més bella, de Margaret Mazzantini, que explicava com els ciutadans de Sarajevo van creure cegament fins a l’últim moment que era del tot impossible que, al cor del Vell Continent, hi esclatés un conflicte armat. “No durarà... D’aquí pocs dies això s’haurà acabat. Tenim els ulls del món a sobre”, diu un dels personatges. Però el món, ara ja ho sabem, va mirar cap a una altra banda.

O com els personatges de Tú no eres como las otras madres, d’Angelika Schrobsdorff, burgesos liberals i capriciosos, quan el nazisme comença a treure el cap, no creuen ni per un moment que acabarà aixafant-los.

I entenc ara per què el dia que vaig visitar la casa-museu d’Anna Frank a Amsterdam, en veure la fotografia gegant d’aquell rostre infantil, els ulls immensos, vaig posar-me inesperadament a plorar.

stats