24/08/2017

No lluitar a la seva piscina de fang

3 min

En el conflicte amb els terroristes, fa uns dies es va donar un episodi d'allò més trist, però va quedar resolt de la manera que corresponia, policialment. Ja queda enrere. Ara ve un nou episodi d'un altre conflicte: vèncer les mentides.

I cal saber que la societat catalana s'enfronta a experts a lluitar en el fang. El PP i el búnquer de la Cort van utilitzar fins a l'últim moment el terrorisme d'ETA com un motiu per reunir l'opinió pública espanyola entorn de l'espanyolisme centralista, que va tenir un moment estel·lar després dels atemptats als trens de Madrid. En aquell moment va aparèixer immediatament la lluita sectària, el govern del PP va acusar falsament ETA i capçaleres de premsa, tot el PP i el mateix Rajoy al Congrés van mantenir l'acusació als socialistes d’haver-se beneficiat de l'atemptat. Els que aleshores van fer allò hi són, avui, són els que manen i governen, i és lògic que actuïn segons la seva naturalesa. El PP i la caverna, les capçaleres de premsa de Madrid i els canals de televisió estatals, des de l'endemà dels atemptats segueixen la mateixa estratègia perquè són una màquina destructiva amb la seva pròpia inèrcia.

En el moment de l'atemptat a Madrid quedava alguna empresa mediàtica que era hostil al PP, però ara ja no n'hi ha cap. Igual que el 2004, que van llançar porqueria sense rubor, però ara l'única diferència és que ja estan tots d'acord. Els mitjans de comunicació madrilenyoespanyols, amb algunes excepcions digitals, fa temps que han desconnectat de Catalunya. Ja no pretenen tenir lectors en aquest país, i amb els seus lectors també van perdre el crèdit. Únicament alimenten adeptes i persones que a Catalunya se senten desplaçades, en país aliè. Els últims anys han fet pinya al voltant de tres punts que interessen a l'IBEX: protegir el règim monàrquic, impedir un govern progressista i, a Catalunya, ni aigua. Així, han estat jugant amb PSOE i Podem, incidint en les seves contradiccions per impedir un govern progressista; així, s'ha estigmatitzat la demanda republicana i la major part de la població catalana sota l'estigma d'"els independentistes" o "els separatistes".

Aquests mitjans que intoxiquen no informen, són armes polítiques i disparen. Ara apuntaran a la Generalitat, al flanc dels Mossos i on calgui. No pretenen la veritat sinó embrutar la Generalitat. S'obviarà interessadament el context dels fets, que a la policia catalana se li havia estat ocultant informació imprescindible, concretament sobre el tal imam assassí. Però aquests atacs de la caverna a tot allò que els catalans tenen en estima els han confirmat, als mateixos catalans, que de Madrid només seguirà arribant hostilitat. Tant és així que Rajoy, que va comparèixer trasmudat i fora de lloc quan va viatjar a Barcelona i es va veure més que mai en un lloc on no tenia cap autoritat, intenta ara aturar l'hostilitat per evitar que la seva posició es debiliti encara més. I tant és així, també, que el seu delegat, Millo, va haver de desmentir les tremendes acusacions als Mossos fetes per sindicats policials espanyols atacats dels nervis i intoxicats de centralisme.

Els que defensen el país català i els seus habitants han de tenir en compte aquest context. No han de respondre als trets de porqueria verinosa. No han de perdre de vista el context espanyol, en el qual el PP i el seu entorn ideològic, institucional i mediàtic han aconseguit que el conjunt de la població hagi acceptat implícitament la corrupció i la mentida com una cosa normal. En cap país democràtic un partit que menteix cada dia d'una manera tan evident restaria impune, en cap país democràtic tindria tant de suport electoral com el que conserva el PP ni una oposició tan dèbil i incapaç d'oferir una alternativa. En cap país democràtic una justícia independent hauria atorgat aquesta impunitat al robatori i la corrupció. Espanya, una societat tan feble que no és capaç de vèncer els que la degraden i arruïnen. Em limito a constatar-ho, molt a pesar meu.

Però l'únic camí que té la societat catalana és seguir defensant els seus interessos i la seva opinió sense rebaixar-se a lluitar a la piscina de fang, que és on l'esperen experts lluitadors amb experiència i amb tots els mitjans. La revolució democràtica catalana no insulta ni agredeix i ha de seguir sent tan ferma com elegant.

stats