Misc 21/08/2011

Una (mena de) teoria per a tot

i
Thomas L. Friedman
4 min

Londres en flames. La Primavera Àrab desencadena revoltes populars contra els autòcrates arreu del món àrab. L'estiu israelià fa que 250.000 ciutadans d'Israel surtin al carrer per protestar per la falta d'habitatges assequibles i per la manera com el país està dominat per una camarilla de capitalistes. D'Atenes a Barcelona, les places de les ciutats europees estan ocupades per joves que clamen contra l'atur i la injustícia de les diferències econòmiques abismals; mentrestant, als Estats Units, el Tea Party, furibund, sorgeix del no-res i sembra confusió en la política nord-americana. Què està passant?

Les raons per a aquestes explosions són múltiples i diverses, però en la mesura en què puguin tenir un denominador comú, crec que podríem identificar-lo amb un dels eslògans de la revolta de la classe mitjana israeliana: "Lluitem per un futur assequible". Molta gent de classe mitjana i de classe mitjana-baixa arreu del món té la sensació que el futur està fora del seu abast, i ho fan saber als seus governants.

Per què en aquests moments? Per començar, hi ha el fet que la globalització i la revolució de les tecnologies de la informació han assolit un nivell completament nou. Gràcies a la informàtica en núvol, els mòbils de 3a generació, l'Skype, el Facebook, Google, LinkedIn, Twitter, l'iPad i els smartphones amb connexió barata a internet hem passat d'un món connectat a un món hiperconnectat. Aquesta és avui la tendència més important al món. I és una raó crucial per la qual, avui, per arribar a formar part de la classe mitjana, cal estudiar amb més energia, treballar amb més intel·ligència i adaptar-se amb més rapidesa que mai. Totes aquestes tecnologies i la globalització estan fent desaparèixer les ocupacions professionals rutinàries: la mena de feina que fins ara havia servit de mitjà de subsistència per a molts estils de vida propis de la classe mitjana.

La confluència de la globalització i les TIC comporta immensos guanys de productivitat, sobretot en moments de recessió, en què per als empresaris és més senzill, barat i necessari que mai substituir llocs de treball per màquines, ordinadors, robots i treballadors estrangers ben preparats. Abans, generalment, només era fàcil aconseguir mà d'obra barata estrangera; ara els supertalents estrangers barats estan a l'abast fàcilment. Això explica per què les grans empreses s'estan enriquint mentre els treballadors amb unes competències mitjanes s'empobreixen. De bons llocs de treball n'hi ha, però requereixen més formació i més competències tècniques. Ara com ara, la taxa d'atur encara és relativament baixa entre els titulats superiors. I obtenir la titulació i aprofitar-la per obtenir una bona feina requereix que tothom doni el millor d'ell mateix. Recordem la notícia que va publicar The New York Times al febrer: en la petita escola universitària de Grinnell (a la zona rural d'Iowa), amb uns 1.600 alumnes, "de les sol·licituds d'accés estudiades per a la promoció del 2015, gairebé 1 de cada 10 pertanyia a una persona d'origen xinès". L'article deia que el mateix auge es produïa també en altres escoles i facultats. I afegia una dada: "la meitat dels candidats d'origen xinès d'aquest any han obtingut la qualificació màxima, de 800, en l'apartat matemàtic del SAT [l'examen estandarditzat d'accés a la universitat]". No només caldrà estar més ben preparat per obtenir una bona feina, sinó que a aquells que ja no donin més de sí, els governs ja no podran donar-los l'ajut de prestacions socials generoses o crèdits barats per adquirir un habitatge sense pagar entrada (cosa que va generar moltes feines a la construcció i la venda al detall).

Durant els primers 50 anys després de la Segona Guerra Mundial, ser president de la nació, alcalde, governador o rector universitari volia dir donar coses a la gent; avui vol dir, més aviat, treure'ls-hi.

Tot això passa en el moment en què la mateixa globalització/revolució de les TIC facilita també la globalització de la ràbia, i les manifestacions s'impulsen mútuament. Alguns dels manifestants d'Egipte duien una pancarta que deia: "Camina com un egipci". Les noves tecnologies no són la causa immediata de les protestes socials i les seves mutacions en forma de disturbis violents, com els de Londres, però sí que serveixen per alimentar-les. Aquesta globalització/revolució de les TIC consisteix també a atorgar un poder suprem als individus, els dóna l'oportunitat de subvertir les jerarquies i les figures tradicionals de l'autoritat (en l'àmbit dels negocis, de les ciències o del govern). També facilita la creació de minories poderoses i és més fàcil que mai posar-ho difícil al govern deixant-lo en mans de les minories. Busqueu al diccionari l'entrada Tea Party .

Segurament una de les icones d'aquests moments és la imatge de l'expresident d'Egipte Hosni Mubàrak arrossegat al tribunal, empresonat amb els seus dos fills i jutjat per intentar esclafar la gent del seu poble que es manifestava pacíficament. Tots els governants i els executius en cap podrien veure's reflectits en aquesta foto. "La piràmide del poder s'està posant de cap per avall", diu el politòleg Yaron Ezrahi

La classe mitjana s'està veient privada dels crèdits fàcils, les feines rutinàries, l'ocupació pública i els beneficis socials, en una època en què els requeriments per obtenir una feina acceptable augmenten, en una època en què els ciutadans tenen un accés més fàcil als mitjans de comunicació per organitzar-se, manifestar-se i desafiar l'autoritat, en una època en què aquesta mateixa confluència de la globalització i les TIC propicia la creació de feines amb sous grandiosos per a gent amb determinades competències, de manera que les desigualtats econòmiques s'amplien, i s'alimenten encara més els ressentiments. Posem-ho tot junt i tindrem les primeres planes dels diaris actuals.

stats