31/08/2016

Alcácer, marxar de casa per poder seguir creixent

3 min
Paco Alcácer (a l’esquerra) i Koke Resurrección en l’entrenament d’ahir de la selecció espanyola a Las Rozas.

BarcelonaPaco Alcácer marxa de casa. El davanter de Torrent deixa el València per vestir de blaugrana. El Barça va oficialitzar el fitxatge del davanter per 30 milions d’euros fixos més dos de variables. L’acord és per les pròximes cinc temporades, fins al 2021, i el jugador passa a tenir una clàusula de 100 milions. L’atacant, que celebrava ahir els seus 23 anys, deixa el club que era com la seva segona casa. Fill d’un aficionat valencianista que va plorar el primer dia que el va veure a Mestalla, Alcácer intentarà tenir minuts al Camp Nou, a les ordres de Luis Enrique, malgrat la competència de Messi, Neymar o Luis Suárez.

“No és un davanter amb un joc estètic, però sempre ha marcat gols. Ho porta a la sang. És un golejador. Quan era aleví ja destacava a la selecció valenciana i calia fitxar-lo com fos”, recorda José Giménez, l’encarregat de fitxar-lo provinent del Torrent, l’equip de la seva ciutat. A Torrent havia començat a marcar gols amb cinc anys a l’escola Monte-Sión, on el seu pare, que havia sigut golejador amateur, deia a tothom que el seu fill seria millor que ell. No va fallar. Paco Alcácer, el pare, era una figura coneguda en el futbol de Torrent, i un aficionat valencianista passional. El Paco va morir d’un atac de cor als 44 anys quan esperava el seu fill als voltants de Mestalla, després de veure com el davanter havia fet un gol al Roma en el partit de presentació de la temporada 2014-2015. Va ser un cop molt fort i, des de llavors, Paco Alcácer li dedica els gols. Aquesta tragèdia, sumada al fet que Alcácer fos un jugador de la casa, provinent d’una família valencianista, va obrir-li les portes del cor de la graderia de Mestalla. Una afició trista ara que el perd. “L’afició del València respira ara mateix un sentiment de desengany. La grada mantenia amb Alcácer una vinculació afectiva molt forta. S’havia, o més aviat duia camí, de convertir en el símbol resistent en uns anys molt complicats: la decadència financera que no es va poder pal·liar ni amb la venda dels Villa, Silva o Mata, la nostàlgia per la distància cada vegada major amb els títols i el risc evident de desarrelament provocat pel procés de venda. Enmig d’eixe panorama, Alcácer apareixia com un referent esperançador de futur. Com els Albelda, Fernando, Puchades o Claramunt d’èpoques anteriors. L’afició creia que seria el darrer jugador a demanar eixir del club i se sent molt ferida. La frustració és superior a les sortides del Piojo, Villa o Mendieta i s’aproxima més a l’eixida hostil de Mijatovic en 1996”, reflexiona Vicent Chilet, del diari Levante.

El moment de seguir creixent

Alcácer, que ja va ser titular amb la selecció espanyola en la fase de classificació de l’última Eurocopa, malgrat que després va quedar-se fora de la fase final, va acabar demanant al club marxar en entendre que el club que s’estimava no era l’escenari ideal per seguir progressant com a jugador. “Alcácer sembla calladet i tímid fora del camp, però dins és explosiu. Tampoc sembla que tingui la millor tècnica, força, dríbling, però ha millorat en general, amb més velocitat i capacitat de jugar en equip. El gol l’ha portat sempre a la sang”, defensa Vicente Mir, que el va entrenar a Paterna a les categories inferiors del València. “S’adaptarà de segur a l’estil Barça. El seu pas per la selecció, on sempre ha destacat, n’és un bon exemple. Rodejat d’excel·lents passadors, i amb una freqüència atacant molt més alta que la del València, Alcácer podrà explotar la seva millor virtut: el remat de primeres amb desmarcatge explosiu al primer pal. El dubte que tinc, però, és si tindrà minuts amb Messi, Neymar i Suárez davant. Haurà d’aprofitar les oportunitats i millorar la seva efectivitat. En anys convulsos a Mestalla, ha sigut un golejador amb bona regularitat: 14, 14 i 15 gols. Se’n va un projecte de gran jugador d’un club on, tot i l’estima recíproca, corria el risc d’estancar-se”, admet Chilet. Paco Alcácer, el davanter més estimat de Mestalla, ha fet les maletes. Com tants joves, va intuir que tenia més futur lluny de casa.

stats