Barça
Misc 27/11/2016

El Barça més trist es limita a sobreviure

La Reial Societat perdona la vida a l’equip de Luis Enrique amb una exhibició que mostra les debilitats dels blaugranes, que queden a 6 punts del Madrid

i
Toni Padilla
4 min
Suárez, que gairebé no va tocar pilota a Anoeta, desesperat després del gol de la Reial Societat.

BarcelonaCampanades a morts a Anoeta. El Barça més lleig en molt de temps va posar-ho tot per part seva per seguir fent de Sant Sebastià la ciutat on sempre acaba de genolls. El futbol no sempre és una llei exacta i, just el dia en què més va merèixer perdre, va acabar emportant-se un punt que no serveix de gaire (1-1). Des de l’any 2007 que el Barça no guanya a Anoeta, i el Madrid s’escapa sis punts just abans del clàssic. Perdre contra els homes de Zidane significaria passar a ser un actor secundari a la Lliga. Lluny queden els dies en què, abans d’un duel amb el Madrid, el Barça se sentia clarament favorit. Ara el Barça pateix una crisi existencial, preguntant-se qui és, a què juga i cap on vol anar.

Sense ànima i sense futbol, l’equip de Luis Enrique va firmar una actuació esperpèntica abans del descans, quan tots els jugadors, junts, van enfonsar-se plegats. A la segona, l’equip va millorar una mica, però el partit va ser tan dolent que tots els elogis se’ls va endur la Reial Societat, un projecte amb els peus ferms a terra, amb una idea clara i jugadors per executar-ho, com un Vela convertit en dimoni que va quedar-se a un pam del gol en diferents ocasions.

De res va servir el record de totes les ensopegades dels últims anys a Anoeta. De res van servir les hores i hores de gravacions mostrant que aquesta Reial Societat d’Eusebio juga com els àngels. De res va servir la necessitat de guanyar, ja que els rivals, tant el Madrid com l’Atlètic de Madrid i el Sevilla, havien sumat els tres punts. Malgrat que de raons per sortir endollats en sobraven, el Barça va sortir al terreny de joc amb els braços abaixats, posant la cama sense força. El primer temps dels homes de Luis Enrique va espantar, convertint-se en un monument a la desmemòria. L’escenari era el de les derrotes, però el Barça hi va entrar com un xai a l’escorxador. L’exhibició de la Reial Societat la va fer mereixedora del triomf.

El Barça, en canvi, va ser un equip mediocre, sense cap idea de joc, sense recursos. Va posar-se a la pell dels centenars d’equips que durant l’última dècada eren marejats pel joc blaugrana, patint impotència. A Anoeta, el Barça va acabar donant per vàlid un punt, limitant-se a sobreviure. El naufragi va ser total, però els millors minuts de la Reial Societat, coses del futbol, no es van traduir en gols bascos abans del descans. Rakitic, Busquets i André Gomes, instal·lats al centre del camp, van veure com l’equip d’Eusebio els pispava l’autoritat i el joc. Lluny queden aquells dies en què perdre la possessió era una notícia. A Anoeta el Barça la va perdre, però el més preocupant va ser que va perdre el joc i, durant la major part del duel, la Reial Societat va ser el que solia ser el Barça fa anys: un equip que juga, domina i enamora. I l’equip de Luis Enrique va ser una joguina resignada a la seva funció: fer gaudir els altres. Un ninot que viu de les individualitats dels jugadors d’atac però pateix quan un equip rival aïlla Messi. Un Barça convertit en un equip més de la Lliga, però amb més punts, ja que té jugadors amb una nòmina més alta.

Luis Enrique, que per moments va anar fent-se petit a la banqueta, amagat a la seva jaqueta, en veure el que passava a la gespa, va reaccionar amb encert, traient del terreny de joc un Rakitic retratat a cada jugada i aconseguint una millora amb Denis Suárez. A la segona part, el Barça va aconseguir equilibrar una mica el partit, però una errada col·lectiva en defensa va acabar amb el gol de Willian José, un gol que no va poder evitar Piqué, que, com Alba, havia donat l’ensurt durant els primers minuts en rebre un fort cop. El flotador per salvar-se va arribar amb una gran cursa de Neymar, que va regalar el gol a Messi en gairebé l’únic xut a porta blaugrana. El brasiler, que podrà jugar el clàssic en no veure la groga, va alçar el cap amb orgull a la primera part, després d’equivocar-se en totes les decisions abans, quan no va ajudar en defensa ni va marcar diferència en atac. Suárez, per la seva banda, va desaparèixer en combat.

El gol, cridat amb ràbia, no va donar pas a la reacció blaugrana. Al contrari. Vela va liderar els atacs d’una Reial que va buscar sense sort el segon gol, topant amb el pal o una defensa blaugrana obligada a fer hores extres. L’equip de Luis Enrique tindrà una setmana, amb el peatge de la Copa pel mig, per decidir a què vol jugar contra el Madrid, en un clàssic convertit en una final.

Una dècada sense poder guanyar a Sant Sebastià

El Barça continua sense guanyar a Anoeta des de la temporada 2006/07, quan va imposar-s’hi per 0-2. Una dècada sense guanyar a Sant Sebastià, tot i que en algunes d’aquestes temporades els bascos han jugat a Segona. L’empat no va servir de gaire, però es va poder veure el primer gol dels blaugranes en dos anys i mig al camp de la Reial Societat. L’últim gol l’havia marcat Messi, el 27 de febrer del 2014, després d’una assistència de Montoya. En aquest cas, l’assistència la va donar Neymar.

stats