Publicitat
Publicitat

LLIGA

El líder s'imposa 4-5 en un matx esbojarrat d'arbitratge nefast

El Barça surt sencer d'una ruleta russa a Riazor

Un partit que semblava un joc de nens es va acabar convertint en un joc perillós no apte per a menors. Excels en atac, tou en defensa i perjudicat per un arbitratge nefast de Paradas Romero, el Barça va endur-se els tres punts de Riazor després d'un partit esbojarrat en què el millor van ser els primers i els últims minuts. És a dir, aquells en què es va situar 0-3 jugant com els àngels, i els últims, quan jugant amb un home menys va saber tocar la tecla adequada, defensant amb la pilota al ritme de Xavi. Perquè sense pilota el Barça va defensar malament i es va deixar endur massa cops pel caos que proposava un Dépor incansable.

L'objectiu era oblidar el cansament acumulat amb les seleccions i mantenir el Madrid ben lluny, amb molta terra pel mig. I per assolir la fita va caldre serrar les dents i trobar aquell toc de màgia que fa del Barça un equip diferent. La màgia d'un Messi capaç d'inventar gols increïbles, d'un Cesc brillant en el primer temps i d'un Xavi encisador en el segon. Pocs clubs es poden permetre el luxe de mirar la banqueta en el pitjor moment i trobar-hi Xavi, un home capaç d'entrar en una sala en què es juga a la ruleta russa i incorporar-se al joc rialler, sense que el cor li esclati dels nervis.

Perquè el partit va ser una ruleta russa en què el Barça hauria pogut prendre mal. Per primer cop en molt de temps va rebre quatre gols, castigat per un Deportivo amb set vides. I per un Paradas Romero horrible, nefast, que va perjudicar el Barça en accions claus com les targetes a Mascherano, que va ser expulsat per segon cop pel mateix col·legiat.

Un espectacle increïble per als aficionats de tot el món, amb gols i girs de guió. Però també un partit en què el Barça es va assemblar més al Dream Team de Cruyff que al de Guardiola. És a dir, aquell Barça que marca gols antològics però que encaixa un gol cada dos xuts rivals. I això que l'equip havia sortit a la gespa amb rotacions (Xavi, Pedro, Alexis i Adriano a la banqueta), però amb un posat seriós. Mirant-se al mirall i agradant-se. Amb una banda dreta descarada formada per Montoya i Tello, i Villa creant complicitats amb Alba per l'altra, el Barça va trepitjar fort i va fer miques el Deportivo amb un primer quart espectacular. Aprofitant els espais que deixava un Dépor accelerat, el Barça va funcionar com una màquina perfecta, sense deixar de ser un grup de joves amb cara de nens trapelles. I la seva joguina va ser un Deportivo que va quedar contra les cordes, estomacat de valent. Als 15 minuts el Barça ja guanyava per 0-3.

Un Dépor amb set vides

Iniesta, Cesc i Messi, aprofitant i creant espais, van dedicar-se a inventar jugades. En 15 minuts gloriosos, Alba, Tello i Messi van marcar, un per l'esquerra, l'altre per la dreta i el tercer pel mig. I en dues ocasions Cesc va fer l'assistència. Però amb el suport d'una afició que d'ençà que va conèixer el pou de Segona ja no té por de res, el Dépor va sortir del racó i es va alçar, demostrant més caràcter que futbol, malgrat que cada cop que Valerón tocava la pilota sonava una música celestial. Primer Riki va forçar un penal dubtós amb Mascherano. I després, Álex va xutar des de la frontal i va superar un Valdés desafortunat. De sobte, la sessió de bany i massatge del Barça esdevenia una pujada al Gòlgota.

Els gols gallecs van posar a prova les costures del vestit d'un Barça que gairebé va acabar despullat. Mascherano i Song patien, l'equip no tenia pausa i Valdés no tenia el dia. Un còctel que, per sort, es combinava amb el moment dolç de Cesc i Messi, que es van inventar el 2-4 just abans del descans.

El partit cremava i el descans no va alterar el guió. Pizzi es va inventar un gol de falta per començar (3-4) i poc després Paradas Romero es va inventar una vermella a Mascherano. Vilanova va saber llegir la jugada donant entrada a Adriano, perquè fes de central amb encert, Pedro i un Xavi que tenia clar el full de ruta: calia tenir la pilota i defensar amb la pilota als peus, ja que si la tenia el Dépor es patia massa.

Alçant el cap i demostrant una sang freda increïble, el Barça va lligar-se la pilota a la bota i va gestionar bé les emocions i el temps del partit. Un domini que va deixar fora de lloc el Dépor, especialment quan Messi es va inventar el 3-5 en una jugada individual. Però el partit d'ahir no era normal, i en la següent jugada Jordi Alba es va marcar un gol estrambòtic en pròpia porteria: 4-5 i quedaven deu minuts per jugar.

Deu minuts que van semblar tota una vida, amb Aranzubia intentant rematar un còrner, Paradas Romero traient de polleguera Messi amb una targeta i l'alliberació amb el xiulet final d'un partit estrambòtic, propi d'una altra època. L'últim 4-5 del Barça, de fet, va ser el 1963. Eren altres temps.