El Barça silencia Sevilla amb una exhibició de coratge
Cap / D’esportsEl Barça podia continuar ensorrant-se de forma perillosa o renéixer. I el Sánchez-Pizjuán va veure la reacció dels homes de Luis Enrique amb un triomf (1-2) que semblava utòpic després dels primers 30 minuts de joc, quan el Sevilla de Sampaoli havia aconseguit fer miques un Barça sense ànima. Però de les portes de l’infern el Barça va passar a les portes del cel, escapant-se de les flames sevillistes amb un triomf que permet oblidar la desfeta de Manchester i recuperar part de l’orgull perdut els últims dies. Guanyar a Sevilla era imperatiu per no perdre de vista el Madrid, mantenir intacta la confiança i, de passada, posar el morrió a un Sevilla que va enamorar durant 45 minuts, però va acabar domesticat a la segona.
El partit va ser un homenatge al futbol. Tots dos equips van jugar amb ambició, tal com les persones romàntiques viuen, amb passió, sense pors, perseguint els objectius amb el cor. El xoc entre els dos equips que solen tenir més la pilota era una topada entre astres, entre propostes valentes. Una més esbojarrada, com és la graderia de l’estadi del Sevilla, i una de més pausada, com és el barcelonisme. I en aquest enfrontament el Barça va perdre el duel durant bona part d’un partit en què Messi va aparèixer per marcar el seu 27è gol al Sevilla en 29 partits quan més falta feia. El temps passa i una fórmula mai falla: si Messi no apareix, el Barça pateix. Quan l’argentí diu la seva, pateix el rival.
Luis Enrique no va sorprendre gaire. Tampoc li queda gaire cosa més per triar, amb les lesions. Les variacions per sorprendre les pot fer al mig del camp i en aquesta ocasió Denis Suárez va ser l’escollit, amb un bon partit, molt sacrificat. Sampaoli, aquest argentí hiperactiu que va arribar a enfilar-se en un arbre per dirigir un partit quan el van expulsar, va apostar per un equip titular més ofensiu del que estava previst, amb una línia de futbolistes just per darrere de Vietto que van ofegar el Barça amb un primer temps pletòric. El gol el va marcar Vitolo després d’un atac molt ràpid dels andalusos en què Sergi Roberto va quedar venut, tot sol davant el futbolista canari, però el gol del Sevilla l’hauria pogut marcar qualsevol altre jugador en un primer temps en què Umtiti va continuar creixent i Digne va naufragar al seu lateral. Si a Manchester el Barça va passar de manar a ser domesticat, a Sevilla el guió va ser l’oposat. El Sevilla va desdibuixar un Barça condemnat a perdre un cop i un altre la pilota, però quan Messi va empatar en una de les poques jugades ofensives amb criteri dels homes de Luis Enrique abans del descans, tot va canviar. Després del descans el Barça ja era un equip amb cara i ulls, capaç d’aconseguir la pilota i oferir-li de manera ritual a Messi, que des de la frontal es va fer un fart de xutar sobre la porteria de Sergio Rico.
El duel del Sánchez-Pizjuán era un repte, i més amb el Reial Madrid escapant-se a la classificació després de golejar el Leganés. Per no perdre de vista els homes de Zidane calia guanyar en un dels estadis més complicats del continent, el feu d’un Sevilla que va llançar-se al coll dels blaugranes amb l’actitud que necessita qualsevol equip que vol fer-se un lloc entre els millors. L’equip de Sampaoli, però, continua sense trobar la kryptonita que desactiva Leo Messi. L’argentí, amb la seva capacitat per amagar-se durant uns minuts i tot seguit ser a tot arreu, va fer el gol de l’empat després d’una bona assistència de Neymar (42’) i va donar l’assistència a Luis Suárez al segon (60’), quan el Barça ja s’havia fet amo i senyor del terreny de joc. En cada gol, però, es va unir el talent d’un equip i una pèrdua de l’adversari. Els dos equips juguen tan al límit, amb tanta intensitat, que converteixen els partits en un joc de malabarismes en què fallar pot tenir conseqüències terribles per als seus companys. Durant tot el partit el mig del camp de tots dos equips va patir, amb Busquets i Rakitic que perdien moltes pilotes que acabaven a les botes de Mascherano just després, ja que l’argentí apareixia sempre llest en l’emergència quan el Sevilla volia sortir corrent cap a Ter Stegen.
Les claus del Sevilla-Barça | Per Natalia Arroyo
El Barça, però, va ser prou llest per silenciar el Sánchez-Pizjuán quedant-se la pilota, amagant-la durant la major part del temps i enduent-se un triomf que tapa els problemes del primer temps. El Sevilla ho va intentar al final amb un joc més directe, però el Barça va aguantar ferm i va aconseguir un triomf de gran valor. Pel resultat i per la imatge, va ser un diumenge de resurresció.
14 triomfs en 18 duels contra el Sevilla
En els últims 18 partits entre el Barça i el Sevilla a totes les competicions, l’equip andalús només ha aconseguit derrotar els blaugranes en una sola ocasió, al partit de Lliga del Sánchez-Pizjuán de l’última temporada. El balanç entre els dos equips és clarament favorable a l’equip blaugrana, amb 14 victòries, 3 empats i aquesta derrota de l’any passat. Amb Sampaoli, el Sevilla porta tres derrotes en tres partits contra el Barça.
