Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Braida i Rexach

Amistat. Diuen que algunes de les claus per entendre els fitxatges d’Ariedo Braida i Carles Rexach són les seves relacions, les seves amistats. Ara resulta que per fitxar jugadors en nom del Barça, doncs, cal conèixer gent. Què vol dir, exactament? Que si algú en nom del Barça pica a la porta i l’emissari és un desconegut... la gent no l’escoltarà? Sempre havia cregut que el Barça ja tenia un pes dins del mercat internacional. Potser vaig equivocat.

Ben cert és que Braida i Rexach, d’amics, en tenen molts. Són ben coneguts. Tan coneguts que dins del món dels representants, observadors i directors esportius la notícia del fitxatge de Braida va generar sorpresa. Tothom el donava per jubilat, per apartat ja de la primera línia. Braida té una edat ideal, tal com es conserva, per viure amb vistes al mar gaudint dels grans fitxatges que va fer. Seria molt injust donar els titulars a les errades de Braida, ja que la va encertar molts més cops. Va fitxar jugadors com Van Basten quan el Milan encara no era un gegant i tot just era un projecte que aixecava el cap. Va endur-se jugadors bé de preu, va ser el més ràpid. Però forma part del passat del futbol. Si Braida aconsegueix fitxar un jugador, per exemple, com Pogba, convencent el jove francès que no jugui la Champions un any per culpa de la sanció del Barça, Braida no serà un bon professional, serà un geni.

En el món del futbol molts s’han quedat de pedra per aquesta aposta per dues persones que, com ha quedat clar per les paraules de Rexach publicades per Regió 7, haurien de formar part de l’entorn, ja sigui del Milan o del Barça. Ara el futbol es mou amb nous codis i està ple de gent jove que treballa amb criteri. Si tu ets empleat del Barça no et calen amistats. Les amistats vénen a tu, ja que tothom vol portar-se bé amb el Barça.

Bé, potser m’equivoco. Potser Rexach i Braida fan miracles i fitxen cracs en plena sanció. Aquesta operació, però, no l’acabo d’entendre. Potser sóc molt ruc, no ho descarto, ja que tampoc vaig entendre les raons dels comiats de Rosell i de Zubizarreta i el fitxatge de Neymar. Potser no m’ho han explicat bé. O potser sóc massa crític, malpensat i emprenyador. Sóc tan perepuneytes que també protesto quan diuen que volen fitxar Pogba. És un crac, cert. Però cal fitxar tenint clar com es vol jugar. On jugaria, Pogba? On ara juga Iniesta? On ara juga Messi? Qui marxaria? ¿Estaria disposat a ser suplent, el francès? ¿No li passaria com a Cesc? De fet, ¿la nova direcció esportiva sap com hauria de jugar l’equip o només busca grans noms per endur-se titulars?