La Copa del Rei, una competició sense cap ni peus
BarcelonaÁngel María Villar, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), defensa que la Copa del Rei, una competició que organitza aquest ens, no pot tenir una final fixa perquè “ataca la igualtat d’oportunitats dels equips”, ja que es podria donar el cas de veure un equip jugant la final a la seva ciutat i el seu estadi. Villa, però, ha modificat el sistema de competició de la Copa durant els últims anys i ha atacat precisament aquesta igualtat de condicions dels equips. Fa més d’una dècada els clubs de Primera com el Barça i el Madrid debutaven a la Copa jugant eliminatòries a partit únic al camp de rivals modestos com el Toledo i el Figueres. El fet de veure finals com un Mallorca-Recreativo (2003) i un Betis-Osasuna (2005) va fer modificar el sistema per protegir els clubs grans. Els últims set anys, per exemple, només cinc clubs han arribat a la final: Reial Madrid, Barça, Athletic, Atlètic de Madrid i Sevilla. És a dir, juntament amb el València, campió el 2008, els clubs amb més pressupost.
“És una Copa molt diferent. A Anglaterra qualsevol equip pot somiar i eliminar els grans. Aquí es protegeixen els clubs grans amb menys eliminatòries i partits d’anada i tornada”, admetia a l’ARA Javier Mascherano, que ha jugat la Copa anglesa amb el West Ham i el Liverpool.
La polèmica sobre la seu de la final de Copa, amb el Madrid negant-se a cedir el seu estadi -que ha deixat una final sense el possible escenari amb més aforament-, és un dels problemes d’una Copa que veu estadis buits fins que arriben els duels de quarts de final. “El debat sobre si cal modificar el reglament de la competició hi és, ja que s’han vist estadis buits, però també cal cuidar el negoci”, s’admet des de la RFEF. El format actual, vigent fins a la temporada 2017/18, estableix que els equips de Primera entren als setzens de final amb partit de tornada a casa. Com a contrapartida, els clubs modestos que participen en la Copa, els de Segona B i Tercera, reben uns 4,5 milions d’euros. La Copa del Rei, però, no permet que hi participin tots els clubs. Només hi participen els clubs de Primera, els de Segona, els cinc primers classificats dels quatre grups de Segona B, exceptuant els filials, i els campions dels grups de Tercera Divisió. “La cultura futbolística espanyola no és com l’anglesa. Aquí no funcionaria una Copa com la seva”, diuen fonts de la RFEF. A Anglaterra tots els duels són a partit únic, l’estadi on es juga el partit també es decideix per sorteig i hi participen tots els equips del país, també els amateurs. La final sempre es juga a Wembley.
Totes les copes europees tenen un estadi fix per a la final de Copa: Saint-Denis (França), Olímpic de Roma (Itàlia), De Kuip, a Rotterdam (Països Baixos), Olímpic de Berlín (Alemanya), Estadi Nacional de Jambor, a Lisboa (Portugal), i Hampden Park, a Glasgow (Escòcia). Les copes amb una seu itinerant serien la grega i la turca. I l’espanyola, esclar.
La Copa del Rei té audiències baixes i pocs espectadors fins a les últimes rondes. Però l’actual format assegura finals amb gran audiència i bon cartell. Una final, però, que sempre topa amb la polèmica sobre on s’hauria de jugar. El Madrid ha decidit que no vol cedir el Bernabéu. I la RFEF no farà res per impedir-ho.
