Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Del gol salvador de Kocsis al d’Iniesta

El Barça busca la seva vuitena final després de mig segle d’alegries i decepcions

El Barça confia a arribar a la seva vuitena final de la Champions 54 anys després d’haver-ne jugat una per primer cop. En aquell moment, l’any 1961, l’equip entrenat per Helenio Herrera va superar un adversari també alemany, l’Hamburg, i va arribar a una final que perdria contra el Benfica a Berna. Aquell any el Barça s’havia convertit en el primer equip capaç de derrotar el Madrid a Europa: els blancs havien guanyat les primeres cinc edicions del torneig. A les semifinals l’Hamburg va ser derrotat per 1-0 al Camp Nou, però l’equip hanseàtic va imposar-se per 2-1 a la tornada. Com que llavors els gols fora de casa no tenien valor doble, va fer falta jugar un partit de desempat a Brussel·les, que es va decidir per un gol del brasiler Evaristo. “A Hamburg perdíem per 2-0 però un gol de Kocsis ens va salvar a l’últim minut, ja que va forçar el desempat. Vam guanyar gràcies al meu gol. Czibor va xutar tan fort que el porter alemany no va atrapar la pilota i després jo vaig poder marcar. Diuen que el xut era tan potent que al porter se li va trencar un dit”, recorda el brasiler.

El Barça va haver d’esperar 26 anys per arribar a la seva segona final. El 1986, amb Terry Venables com a tècnic, l’equip blaugrana va eliminar els suecs del Göteborg en la recordada nit en què Pichi Alonso va marcar tres gols per capgirar el 3-0 del partit d’anada. A la tanda de penals Urruti va marcar-ne un i els escandinaus en van fallar dos, cosa que va obrir el camí de la final a un Barça que perdria, als penals, contra l’Steaua romanès a Sevilla.

El 1992, abans d’alçar per primer cop la Champions, a Wembley, el Barça va superar una fase de grups en què el més ben classificat de quatre equips accedia a la final. “Aquell any no era una semifinal, però l’últim partit, contra el Benfica, ho va semblar”, recorda Julio Salinas. El Barça de Cruyff va derrotar per 2-1 els portuguesos. Dos anys més tard, el 1994, la UEFA, en el seu intent de trobar un nou format atractiu per a la Champions, va crear unes semifinals amb un sol partit. Els dos campions de grup es van jugar ser a Atenes a casa contra els dos subcampions. Al Barça li va tocar jugar al Camp Nou contra el Porto, al qual va guanyar per 3-0 amb dos gols de Hristo Stòitxkov. “Ens sentíem tan forts que en cap moment es dubtava que guanyaríem. Així va ser. Però la final va ser un cop tan fort...”, recorda Albert Ferrer, que ha viatjat a Munic amb el Barça.

Dies de glòria

El 2006, amb Rijkaard a la banqueta, el Barça va guanyar per fi, per primer cop, unes semifinals de la Lliga de Campions amb partit d’anada i tornada, sense penals, partits de desempat ni pròrrogues. L’equip blaugrana es va imposar per 0-1 al Milan amb gol de Giuly i el 0-0 de la tornada va permetre poder guanyar finalment la Champions a París. “És un dels moments més especials de la meva carrera”, admetia fa poc el francès.

Les dues últimes semifinals guanyades, però, són les més especials. El 2009, amb el gol d’Iniesta a Stamford Bridge, i el 2011, contra el Reial Madrid amb els dos gols de Leo Messi al Santiago Bernabéu. Ara bé, el Barça ha perdut més semifinals (vuit) de les que ha guanyat. L’última, el 2013, la va perdre, precisament, contra el Bayern.