Denúncia social quan sona l’himne: el debat als Estats Units
Barcelona“Espero que la teva mare es mori”, li van dir al Jake quan va arribar a escola. Era el juliol del 1990 i als Estats Units tothom mirava Roseanne, la sèrie interpretada per la mare d’en Jake, Roseanne Barr. El 25 de juliol, els San Diego Padres van demanar a la Roseanne que cantés l’himne nord-americà abans d’un partit de beisbol de la MLB, contra els Cincinnati Reds. “Em van demanar que hi posés una mica d’humor”, va explicar l’actriu per justificar-se després de desafinar, gratar-se l’entrecuix i escopir. Però aquell dia va començar a rebre amenaces de mort per no haver respectat l’himne. El president George Bush va arribar a dir que havia sigut “ofensiu” i va afegir que “l’himne s’ha de respectar”. 26 anys després, el debat sobre com s’ha d’actuar quan sona l’himne en un esdeveniment esportiu és més viu que mai gràcies a Colin Kaepernick.
El quarterback dels San Francisco 49ers, de la NFL, la lliga de futbol americà, va decidir no posar-se dret quan va sonar l’himne abans d’un partit de pretemporada contra els Green Bay Packers. “No puc aixecar-me i mostrar-me orgullós de l’himne d’un país on s’oprimeixen les persones negres i de color”, va explicar. Kaepernick, fill d’un home negre i una dona blanca -però criat per una família blanca en adopció-, va rebre un munt d’insults. “Algunes coses són més importants que l’esport”, va explicar Kaepernick, que ha donat suport a la campanya Black Lives Matter, centrada a protestar contra les morts d’afroamericans en mans de la policia durant els últims anys.
Al següent partit dels 49ers, Kaepernick, per “mostrar respecte a qui ja ha lluitat pel país”, va decidir no quedar-se assegut, però va agenollar-se acompanyat d’Eric Reid, un company d’equip. Dos dies després, la futbolista Megan Rapinoe va fer el mateix abans del partit del seu equip, els Seattle Reign. “Com a americana homosexual, entenc què significa mirar la bandera i considerar que les meves llibertats no es respecten”, va dir Rapinoe, que va indignar-se quan pocs dies després, els Washington Spirit van fer sonar l’himne quan les jugadores encara no havien sortit a la gespa per evitar el seu gest.
“La gent s’escandalitza amb Kaepernick”, es queixava Kareem Abdul-Jabbar, l’exjugador dels Lakers, “quan ell ens recorda que encara no hi ha igualtat racial”. “La gent s’hauria d’escandalitzar per les amenaces contra Tommie Smith i John Carlos ”, afegia recordant els atletes que als Jocs de Mèxic, el 1968, van aixecar el puny, enfundat en un guant negre, al podi. El jugador dels Denver Nuggets, de la NBA Mahmoud Abdul-Rauf, també va decidir no aixecar-se per protestar contra el racisme el 1995. “Aquesta decisió va acabar amb la meva carrera. Ningú volia fitxar-me”, va explicar el 2010 al portal HoopsHype. Abdul-Rauf va acabar jugant a Europa i al Japó.
Al seu article al Washington Post, Abdul-Jabbar explica que “el debat sobre com s’ha d’actuar davant l’himne divideix els Estats Units abans de les eleccions entre Hillay Clinton i Trump. Dues visions oposades”. De fet, Barack Obama ja ha afirmat que “Kaepernick reacciona a un problema actual i cal respectar el seu gest”. Donald Trump, esclar, ja ha criticat tant el jugador dels 49ers com Jeremy Lane, jugador dels Seattle Seahawks, que ha decidit fer com Kaepernick i no aixecar-se.
L’himne a Baltimore
El debat és més viu que mai. Aquest estiu, als Jocs de Rio, la gimnasta afroamericana Gabby Douglas va haver de disculpar-se per no posar-se la mà al cor al podi. I el nedador Michael Phelps també va haver de donar explicacions per esclatar a riure al podi durant l’himne. “Un amic ha cridat «O!» i m’ha fet riure. És un crit que fem a l’estadi dels Baltimore Orioles”, va explicar en referència a l’equip de beisbol de la seva ciutat. “Si he faltat al respecte? Hauries de veure el que fem els aficionats dels Orioles quan sona l’himne”, va afegir. I és ben cert que l’afició dels Orioles destaca pel seu costum de cridar durant l’himne. El 1954, el Manager dels Orioles, Arthur Ellers, va arribar a demanar que l’himne deixés de sonar, fart de l’actitud dels seus aficionats. “L’himne és patrimoni de Baltimore, ningú ens ha d’explicar com actuar”, es va defensar Phelps, recordant que la lletra de Francis Scott Key rememora la Batalla de Baltimore del 1812.
Una tradició centenària
Malgrat que l’himne The star-spangled banner no va ser oficial fins al 1931, a finals del segle XIX ja sonava en alguns espectacles esportius. La tradició de posar l’himne als estadis, però, neix el 1918, quan va sonar durant el descans del primer partit de la final de la lliga de beisbol, entre els Boston Red Sox i els Chicago Cubs. “En plena Guerra Mundial, molta gent criticava els jugadors per no ser al front. Segurament, fer sonar l’himne era una trampa per unir el sentiment patriòtic amb el beisbol i engrescar els aficionats perquè tornessin als estadis”, explica Marc Ferris, historiador especialitzat en l’himne. Un dels jugadors dels Red Sox, Fred Thomas, servia a la marina i va ser qui, en sentir l’himne, va fer la salutació militar i va iniciar el costum de posar-se dret.
“Patriotisme és posar-te en risc pel teu país. És el que ha fet Kaepernick, exposar-se per millorar la societat. El 1989, veterans de la guerra del Vietnam van cremar banderes dels Estats Units per protestar contra una llei que prohibia desacralitzar la bandera. Ells recordaven que havien lluitat per la llibertat així. Això és més patriòtic que posar un himne davant dels interessos de les persones”, ha escrit Abdul-Jabbar.
