BARÇA
Misc 07/08/2017

Deulofeu demana pas en un Gamper emotiu

El Barça goleja el Chapecoense i Valverde insinua quins seran els seus titulars

i
Toni Padilla
3 min
Deulofeu demana pas en un Gamper emotiu

Cap d'EsportsGerard Deulofeu sembla disposat a aprofitar la fuga de Neymar al PSG per fer-se un lloc al Camp Nou. El català va aconseguir trencar l’ensopiment d’un Trofeu Joan Gamper fluixot des del punt de vista esportiu per presentar candidatura a la titularitat ara que encara no s’han gastat els 222 milions rebuts per Neymar. Ho va fer connectant bé amb Messi i Luis Suárez en els primers 45 minuts del partit contra el Chapecoense (5-0). Quan arribin Coutinho, Dembélé o qui sigui, Valverde haurà de decidir entre el nou reforç o un Deulofeu que amb mitja part en va tenir prou per fer un gol i una assistència i demostrar la disciplina defensiva a l’hora de pressionar que no tenia fa uns anys. El de Riudarenes vol ser titular. I de moment Valverde té clar que per gestionar la baixa de Neymar la prioritat és mantenir un 4-3-3 amb Deulofeu per l’esquerra.

Aquest Gamper, però, serà recordat pel bonic gest del Barça amb el Chapecoense, malgrat que l’entrada del Camp Nou va ser fluixota i el partit francament dolent, ja que els brasilers, que prioritzen lluitar per la permanència a la seva lliga, van sortir al terreny de joc amb uns suplents que van limitar-se a defensar-se com podien. Una nit d’agost poc adient per engrescar els socis, amb turistes fent l’onada entre xarangues i batucades, aguantant la calor i alegrant-se amb els tocs de qualitat d’uns blaugranes que no van voler humiliar el rival, sinó que es van dosificar i van permetre apuntar a la llibreta de Valverde alguns dels trets característics del nou Barça: pressió alta, un Iniesta alliberat per darrere dels puntes i llibertat en atac. Abans del descans, Deulofeu, Busquets amb un gran xut i Messi ja havien fet tres gols, en un altre Gamper sense ritme competitiu ni emoció, igual que els que es van jugar contra el Santos o el Tigres.

Emotiu però poc emocionant

Si convidar el Chapecoense va demostrar que el Barça encara conserva, quan vol, la capacitat per ser un club especial, des del punt de vista esportiu la presència del club brasiler va significar transformar el partit en un entrenament sense emoció. De llarg, el moment més especial va ser quan els tres futbolistes supervivents de l’accident aeri patit pel Chapecoense a prop de Medellín van fer la sacada d’honor. Però l’emoció va donar pas a l’ensopiment, en una nit que va demostrar la dificultat que es té avui en dia per dignificar un torneig, el Gamper, que fa anys que busca una fórmula per tornar a brillar. Els suplents del Chapeconese van convertir-se en un rival massa tou per poder aixecar peatges al pas dels davanters blaugranes. Valverde, que com Iniesta engresca més amb fets que no pas amb el discurs previ, va apostar per un Aleix Vidal molt poc ofensiu i Alba als laterals, amb un 4-3-3 clàssic, on el mig del camp seguia en mans dels jugadors més fiables: Iniesta, Busquets i Rakitic. És a dir, Valverde treballarà sobre la base de l’esquema dels últims anys, i farà evolucionar de mica en mica un equip que tot just ara busca solucions a la fuga d’un Neymar que va ser insultat amb càntics per alguns aficionats.

La presència del Chapecoense i la decisió de molts socis d’anar cedint el Camp Nou als turistes, tal com passa amb barris sencers de la ciutat, va impedir que el Gamper es convertís en un bon partit per detectar l’estat d’ànim dels socis durant un estiu sense grans fitxatges, i amb el PSG rient amb to burleta des de la distància mentre Neymar passeja els toiss pels Camps Elisis. Valverde i els seus, però, van fer el que calia: guanyar sense esforçar-s’hi gaire, ja que aviat arribarà el Madrid.

Declaració d'intencions de Valverde

Si el barcelonisme pot oblidar Neymar ràpid serà amb un equip que engresqui. I Valverde, que a la segona part va celebrar els gols de Luis Suárez i Denis, no va desaprofitar el Gamper canviant tot l’equip al descans, tot al contrari: va deixar clar com podria ser el seu equip titular, el va mantenir bona part del partit unit sobre la gespa i no va començar amb els canvis esbojarrats fins al minut 76, quan, després del 5-0, va introduir set canvis de cop. Un dels que van entrar, Alcácer, va fallar un penal.

Valverde és de callar i treballar, i permet als aficionats anar intuint de mica en mica com pensa: va situar Sergi Roberto al mig del camp -ocupant el lloc d’Iniesta- així que va poder, i va deixar sense jugar els homes destinats a marxar, com Arda Turan. En un Gamper en què el Barça va saber ser més que un club convidant herois de veritat, Valverde va anar marcant el seu territori amb fets. És un treballador silenciós i la seva pretemporada ha sigut bona. Ara arriba la Supercopa. El moment de la veritat.

stats