Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Dino Zoff: “El Barça, favorit, hauria de tenir por de la Juve”

Dino Zoff (Mariano del Friuli, 1942) va ser durant 11 anys el porter d’una Juve que ho va guanyar absolutament tot excepte la Copa d’Europa. Home seriós i treballador, com solen ser-ho els fills del Friül, Zoff és un dels grans ambaixadors del rival del Barça a la Lliga de Campions. Va guanyar sis lligues amb la Vecchia Signora i encara és un dels noms més respectats del futbol italià.

¿Barcelona porta bons records a Dino Zoff, oi?

Sí, és així. L’estadi de Sarrià ja no hi és, sap greu, però allà vam derrotar els brasilers en aquell partit del Mundial del 1982. Ningú ens donava opcions, el Brasil era un equip magnífic i ens vam imposar 3-2. Després, al Camp Nou, vam guanyar les semifinals. Sí, la ciutat porta bons records. Molts italians ens van acompanyar llavors.

El futbol ha canviat molt des de llavors...

Sí, molt. Jo sóc fill de pagesos i els meus sempre deien que no havia de pensar tant en el futbol com a tenir una feina. El futbol era un joc, una diversió després de sortir de l’escola. Però, per sort, l’Udinese em va fer un contracte i la meva família es va adonar que potser podia guanyar-me la vida amb el futbol.

Malament no li va anar...

No, però al primer partit el Fiorentina em va fer cinc gols. I llavors, als cinemes, la gent veia els resums dels gols. Vaig passar molta vergonya quan van passar el resum del partit, en veure’m a la pantalla d’aquella manera. Després les coses van anar millorant.

L’art de fer de porter també és molt diferent. Com ho veu?

Tot és més ràpid. La pilota és més lleugera i els porters han de ser més elàstics, treballar més els reflexos. Jo vaig poder arribar als 40 anys amb els guants, però ara, segurament, no podria.

Han passat molts anys i Barcelona és ben diferent. ¿L’equip entrenat per Luis Enrique és el favorit a la final?

Sí, segurament sí. El Barça ja fa molts anys que fa una feina excel·lent. L’entrenador és nou, però molts jugadors fa anys que juguen plegats i ja han guanyat la Champions. La Juve, en canvi, torna a una final. Feia molts anys que no podia disputar una final i no és el favorit. Però tothom sap que això de ser favorit, especialment quan es parla d’una final, no vol dir tant. El Barça hauria de tenir por d’un rival com la Juve, ja que hi té menys a perdre. Però és favorit, esclar.

Coses del futbol, vostè, com Buffon, no va poder guanyar la Lliga de Campions, però sí que va poder guanyar un Mundial amb la selecció i molts títols amb el Juventus durant més d’una dècada...

Buffon mereix guanyar la Champions. Hauria pogut marxar quan la Juve va ser enviada als despatxos a la Serie B. Però va decidir quedar-se i ha demostrat ser un gran professional. Ha jugat una gran eliminatòria contra el Madrid.

Però li tocarà jugar contra Lionel Messi. Vostè, que va jugar contra Maradona, ¿accepta la comparació?

Sí, l’accepto. Pel que veig, Messi està a l’altura dels millors jugadors del món. Vaig tenir la sort de jugar contra Pelé al Mundial del 1970, amb aquell equip brasiler increïble, després contra Maradona, el 1982. I contra Zico, evidentment. I Platini, que va venir a la Juve. I Messi està a la seva altura. Després, tothom podrà dir qui prefereix. És un d’aquells jugadors que t’agrada veure, ja que sempre et deixa detalls, és molt ràpid i demostra una intel·ligència sobre la gespa sorprenent.

¿Com s’atura un jugador com Leo Messi?

Si un jugador així té el dia, ja et pots acomiadar de tot. La millor manera és jugar de manera col·lectiva, amb ajudes, intentant que no li arribin les pilotes i així tenir-lo lluny.

¿És una sorpresa la presència del Juventus a la final de la Champions?

No gaire. No crec que un equip arribi a una final i es pugui dir que és una sorpresa. Abans dels partits contra el Madrid, molts mitjans d’Espanya semblava que donaven per fet que l’equip d’Ancelotti ja era a la final. I no s’havia ni jugat el partit. Cal jugar sempre. Aquesta Juve és un equip ben equilibrat, sap defensar i sap atacar. A més, les lesions han respectat l’equip i Pogba ja ha tornat. Són detalls que ajuden. Un equip finalista necessita defensar i atacar bé. Amb estils diferents, el Barça i la Juve saben fer-ho.

¿És Allegri la clau de l’èxit d’aquesta Juve?

Massimiliano Allegri està fent una gran feina. Però part del seu èxit és gràcies a la feina feta abans per Antonio Conte, igual que Luis Enrique treballa amb la feina feta per tècnics anteriors. I si Conte va fer-ho bé, és per la feina de la direcció esportiva. L’èxit sol ser una qüestió col·lectiva.

Abans de les semifinals va dir que, si li tocava escollir, preferia Casillas que Buffon. ¿Encara pensa el mateix?

Sí, sí. Vaig dir que tots dos són grans porters, dels millors, com Neuer. Però tothom vol fer llistes, com si fos important. Vaig dir que Casillas, perquè té un Mundial, més Champions i dues Eurocopes. Res més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT