Gerard Nus, el català que ha entrenat als cinc continents
El reusenc forma part del cos tècnic de la selecció de Ghana
BarcelonaGerard Nus (Reus, 1985) viu aquests dies la segona Copa d’Àfrica de la seva carrera. El tècnic reusenc és l’ajudant d’Avram Grant al cos tècnic de la selecció de Ghana, una de les favorites per aconseguir el triomf final al torneig que, cada dos anys, encara les millors seleccions del continent. L’edició actual, organitzada pel Gabon, va veure ahir el debut de les estrelles negres, sobrenom de la selecció ghanesa, amb triomf contra Uganda (1-0).
Amb només 31 anys, Nus ja ha viscut dues Copes d’Àfrica. A l’anterior, també fent d’ajudant de Grant amb Ghana, es va quedar a un pam de la glòria, ja que Ghana va perdre la final als penals amb la Costa d’Ivori. Ghana, una selecció de gran tradició, no guanya la Copa des de l’any 1982, una ferida que volen tancar aquest any. “Cap dels jugadors de la plantilla actual havia nascut el 1982. Però tots tenim la sensació que aquest podria ser l’any de Ghana. És una selecció amb potencial, com ja es va demostrar en l’última edició”, diu. La final contra la Costa d’Ivori, no només es va decidir als penals, sinó que van haver de xutar els dos porters. I Barry, el porter ivorià, va aturar l’onzè penal dels ghanesos, xutat per Razak, l’actual porter del Còrdova. Un dels jugadors que més va plorar després de la final va ser André Ayew, que somiava guanyar la Copa que el seu pare, Abedi Pelé, sí que va aixecar el 1982. “La pressió que tenim dels aficionats o de la premsa és molt forta. Tothom vol veure la selecció tornant a guanyar la Copa, però aquesta passió serveix per motivar-nos. Ara el grup és complicat, i el nivell en general, molt dur, no serà fàcil”, diu l’ajudant d’Avram Grant. Algunes de les favorites, de fet, ja han perdut punts després del seu debut, com el Gabon, entrenada per José Antonio Camacho, contra la modesta Guinea Bissau (1-1), o els campions, els ivorians, que no van passar de l’empat sense gols amb el Togo. “Al futbol africà li cal més estructura i ordre, però el potencial és molt gran”, comenta el català. Mali i Egipte, que és la selecció amb més títols, completen el grup dels ghanesos.
Un rodamon
Per a Nus, ser a la Copa d’Àfrica és una experiència més en un currículum que l’ha vist fer les maletes molts cops. Amb 31 anys, no és fàcil trobar una persona amb experiència als cinc continents. Però Nus és així. Especialitzant-se en l’entrenament i les tàctiques per fer escalfaments -ha escrit un llibre sobre aquest aspecte-, Nus va ser descobert per Rafa Benítez, que el va incorporar al cos tècnic del Liverpool. Nus ja havia començat a entrenar amb 14 anys, i ha passat per clubs com l’Espanyol i la Rapitenca, cremant etapes fent cursos envoltat de gent més gran.
De Liverpool va saltar a Corea del Sud, per fer d’ajudant al Jeonnam Dragons. Després va tornar a Anglaterra, com a part del cos tècnic de Gustavo Poyet al Brighton i després va fer el salt a un tercer continent. Després d’Europa i l’Àsia va arribar Oceania fitxat per al cos tècnic de John Aloisi, exjugador de l’Osasuna i l’Alabès, al Melbourne Heart. La pròxima parada va ser l’Àfrica, quan va conèixer Avram Grant, extècnic del Chelsea, que el va portar per primer cop amb la selecció ghanesa. Després de la Copa d’Àfrica de fa dos anys, però, Nus va fitxar pel Rayo Vallecano, fins que el president del club li va demanar que fes el salt a l’últim continent que li quedava, Amèrica, per intentar aixecar el projecte que el club madrileny tenia a la lliga NASL dels Estats Units, el Rayo d’Oklahoma. Fent de primer entrenador per primer cop, Nus va portar el Rayo d’Oklahoma a les semifinals de la lliga, que va perdre contra el Cosmos. Ara Nus confia a poder viure el triomf dels ghanesos: “El potencial d’aquests jugadors és molt gran. Parlem de jugadors amb un físic espectacular, amb prou qualitat per aspirar a tot”. Ni Nus ni Grant tenen por de ser els responsables de mantenir viu el somni de l’afició ghanesa, una de les aficions més passionals del continent. “Sí, ho viuen amb una passió espectacular, però és bonic treballar en una selecció, veure com els futbolistes ho viuen”, explica.
El precedent guineà
No és el primer cop que un català participa en el torneig. La dècada passada la selecció de Guinea Equatorial va buscar a Espanya jugadors de futbol amb arrels a la seva terra, ja que havia sigut colònia espanyola, i quatre futbolistes nascuts a Catalunya van arribar a ser internacionals amb la selecció: els germans Juvenal i Alberto Edjogo-Owono Montalbán, sabadellencs, i Joan i Rubén Epitié Dyowe Roig, de Manresa. D’aquests, Juvenal va arribar a ser capità i va jugar la fase final tant el 2012 com el 2015. Enguany el representant és Nus, un tècnic jove que no ha deixat de créixer lluny de casa.
