Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA DELS JOCS

Guanyar una medalla amb 72 anys al costat del teu fill

Oscar Swahn encara és avui en dia l’esportista més veterà que ha participat en una cita olímpica

Durant molts anys, quan algú entrava a la seu de la primera agència de notícies suecs, la Svenska Telegrambyrån, era rebut per un ancià amb una llarga barba blanca i corbata, Oscar Swahn. Amb accent de la zona rural del sud de Suècia, Swahn solia fer broma amb els visitants, aconsellant-los que seguissin les seves ordres o els clavaria un tret. “Ja sabeu que tinc bona punteria”, els deia. I no deia cap mentida, ja que Oscar Swahn havia guanyat medalles en tornejos nacionals en proves de tir. El que segurament no es podien imaginar els companys de feina era que Swahn, un cop jubilat, guanyaria medalles als Jocs Olímpics. El 1908, amb 60 anys, va guanyar tres medalles a Londres, dues d’or. I el 1912, a Estocolm, a casa, dues més, una d’or i una de bronze.

Però Oscar Swahn va anar més enllà, ja que encara és avui en dia l’esportista més veterà que ha participat en una cita olímpica. Als seus 72 anys i 9 mesos, el suec va formar part de l’equip de tir de Suècia a Anvers, el 1920, on es va penjar la medalla de plata en una prova ja desapareguda: tir amb escopeta a un blanc en moviment per equips, una disciplina que tenia dues modalitats -un i dos trets-, sempre sobre una distància de 100 metres. La disciplina, molt popular al nord d’Europa durant aquells anys, va veure com el podi el formaven tres nacions escandinaves: Noruega va endur-se l’or, Suècia la plata i Finlàndia el bronze.

Swahn havia nascut el 1847 en una granja d’una zona rural de Götaland, al sud de Suècia, fill d’un militar reconvertit en pagès un cop va treure’s l’uniforme. A la zona existia una forta tradició de caça i va ser perseguint animals que Swahn va convertir-se en un expert en l’art de disparar una escopeta. Compaginant la competició amb la feina, aquest home de barba imponent va fer-se popular per competir al costat del seu fill Alfred, amb qui va fer equip el 1908, el 1912 i el 1920. En total, el pare va guanyar sis medalles olímpiques. El fill, un total de nou, ja que també va ser el 1924 a París, cita en què el seu pare, amb 76 anys, va voler competir. Però es va posar malalt. Va morir el 1927, amb 79 anys.

PUBLICITAT
PUBLICITAT